Quan els pitjors estralls de la crisi econòmica ja es tracten com si fossin part del passat llunyà, les dades revelen que la situació continua sent dramàtica per a moltes persones. Al centre d’acolliment La Sopa de Girona, el 80% dels seus usuaris fa més de tres anys que viuen al carrer. És a dir, viuen en un pou del qual cada cop és més difícil sortir perquè, a més, els seus vincles familiars són inexistents. La xarxa que ha creat La Sopa i totes les entitats socials que treballen amb els sensesostre, amb voluntaris que hi dediquen hores i hi posen el cor i l’ànima, és bàsica perquè aquestes persones no perdin el bri de dignitat i d’esperança que els queda. Són els grans oblidats. Els convertim en invisibles per no sentir-nos culpables. És pur egoisme.