Hi va haver un temps en què a Síria s'hi respirava esperança. Molts joves i adolescents s'hi van abocar. Era moment de manifestacions i de pancartes. Es va batejar com a primavera àrab, però quatre anys més tard aquells anhels de progrés, de més obertura democràtica, jeuen, amb sort, en una estació de tren de Budapest. Mestres, informàtics, enginyers, advocats. Tots amb la determinació d'arribar a Alemanya. Segurament, la majoria no haurien abandonat el seu país si una guerra cruenta no els n'hagués expulsat. Classe mitjana amb estudis, amb ganes de refer a la seva vida. Volen una segona oportunitat. La que ja no tindrà una família kurda de Kobane, que va enterrar els seus somnis en una turística platja turca.