Opinió

Fragilitat del triomfalisme d’Espanya

El govern popular difon sempre que pot una visió triomfalista de l’economia espanyola. És cert que el producte interior brut (PIB) creix –en gran part gràcies a la sempre silenciada aportació de Catalunya–, però un informe del Banc d’Espanya alerta que la recuperació és fràgil i que l’estructura econòmica té greus deficiències. El primer defecte que apunta l’entitat és l’excessiva dualitat del mercat laboral. És a dir, que la disminució de l’atur que el PP s’apunta en exclusiva a so de bombo i platerets es fa amb contractes temporals. Aquesta fórmula és pa per avui i gana per demà, perquè els treballadors precaris tenen un rendiment inferior. Actitud lògica. Per què esforçar-se o per què formar-se millor si no hi ha possibilitat de progrés dins de l’empresa? I per si amb això no n’hi hagués prou, la taxa d’atur espanyola continua sent estratosfèrica.

L’informe del Banc d’Espanya apunta altres desajustos que poden generar conflictes. Per exemple, que els beneficis estan augmentant més que els salaris. Que la recuperació arribi també a la butxaca dels treballadors, que han fet grans sacrificis durant la crisi, no només és just, sinó també convenient, ja que així s’activarà el consum.

Un altre defecte estructural que s’aborda és el de les pensions. El Banc d’Espanya se suma als informes que avisen que l’envelliment de la població i la insuficiència de treballadors en actiu posa en risc la sostenibilitat de les pensions tal com estan concebudes ara. És una situació prevista des de fa anys, perquè és qüestió d’aritmètica. Però la reforma de les pensions és un material altament inflamable. Per això, els governs espanyols l’aborden a mitges. Ja és hora que la qüestió entri en vies de solució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.