Opinió

l'apunt

Garzón i els monstres

Entenc perfectament les crítiques a l'encausament judicial de què ha estat objecte el jutge de l'Audiencia Nacional Baltasar Garzón. Que s'assegui al banc dels acusats un jutge, sigui el que sigui, perquè ha mirat d'investigar els crims d'una dictadura feixista com la franquista no és per estar orgullosos de la qualitat democràtica de l'Estat en què ens obliguen a viure. Ara bé, d'aquesta mena d'idolatria que s'ha generat al voltant del senyor Garzón arran d'aquest cas sí que cal fer-ne alguns matisos. A aquells que s'esgarrifen ara que plataformes de caràcter ultradretà hagin aconseguit fer seure al banc dels acusats a Garzón cal recordar-los que són les mateixes instàncies judicials de l'entorn de Baltasar Garzón, o fins i tot el mateix jutge, que han alimentat la fera. Pocs escarafalls es van fer quan la víctima d'aquestes mateixes plataformes va ser el president del parlament basc. A Atutxa, la justícia espanyola no va tenir cap mania a inhabilitar-lo simplement perquè defensava l'autonomia de la institució que presidia. Tampoc he vist grans reaccions en la judicatura espanyola per altres vergonyants casos de ressò internacional pel tancament de diaris com Egin o Egunkaria. Els directius d'aquest últim absolts set anys després però amb la seqüela de les tortures gravades per sempre a la memòria. Denúncies de tortures que el jutge Garzón ha declinat investigar sistemàticament, tal com va sentenciar el Tribunal d'Estrasburg en el cas de les desenes d'independentistes catalans detinguts el 92 per ordre del senyor jutge Garzón. És a dir, que el cas Garzón és criticable, però que la poca qualitat democràtica de l'Estat espanyol ni comença ni acaba en la seva probable inhabilitació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.