Va, confessi-ho. Dimecres va passar-se la tarda consultant les webs de tots els mitjans de Madrit (no ciutat sinó concepte) a veure què coi deien sobre el que vostè ja sap. I, va, torni a confessar-ho, el primer que va fer ahir al matí va ser anar al quiosc i mirar-se les portades dels diaris de paper, sobretot les dels dos esportius que vostè ja sap. Però, ai las, llambregant el diari El Mundo, reconegui-ho, vostè va quedar-se com va quedar-se Manolo el dia que el seu bombo va dir-li, mirant-lo fixament: “Nene, ¿por qué no te golpeas las partes ya de una santa vez?” (observi que vivim en un món tan confús que fins i tot Manolo i el seu bombo mantenen diferències).

Vostè buscava el titular d'El Mundo que parlés de la cosa que vostè ja sap i no va trobar-hi res. Sí, és cert, hi havia una foto de Villa lamentant-se, però no anava acompanyada de cap frase clarament futbolera. (Per cert, amb aquest xicot, en Villa, ens passa aquests dies com quan et presenten els sogres. Dius: bé, se suposa que ens acabarà unint algun sentiment, però ara mateix no... Sap el que li vull dir, oi?)

Llavors vostè va llegir un titular que semblava econòmic i que deia exactament: “Els especuladors suïssos disparen el risc d'Espanya. Baixa la cotització i creix el diferencial amb Alemanya”.
I també va llegir l'inici de la crònica d'Orfeo Suárez: “Com en una metàfora econòmica, n'hi va haver prou amb unes dosis d'especulació perquè Suïssa aconseguís trencar els mercats i provocar el primer crac del mundial”. Ai coi, però si era això!!! I després diuen que el futbol és per a gent simple...

Comenta l'article a www.avui.cat