‘Mamut'
-Dos nens que, cercant la seva mare, fan un forat a la sorra de la platja per arribar a l'altra cara del planeta Terra. Una ploma amb incrustacions luxoses fetes d'os de mamut desenterrat de Sibèria. Contrastos. En temps d'incerteses la necessitat de bellesa es converteix novament en un recurs imprescindible. L'exposició de poesia i jardí d'Emily Dickinson al Jardí Botànic de Nova York queda lluny, però la finestra al bon cinema pot sorprendre amb un film que sense cap pretensió et retorna al moll de l'os del context sociopolític que ens toca viure. Mamut, una crònica del món del desenvolupament i l'opulència que se sosté gràcies a l'altre món, el de la pobresa extrema. Contrastos. Grans desequilibris, injustícies. I el fil conductor, els infants que pateixen en les seves existències l'horror de la fam, de l'explotació sexual, de la soledat, del treball d'esclaus. Treball i consum, els dos eixos en els quals s'estructuren les nostres vides. Mai s'havien fet tants estudis sobre la felicitat i, en canvi, mai havíem estat tan conscients, com a col·lectivitat, de la nostra incapacitat per generar un sistema on ser feliços. Aquest factor és el que apropa els personatges del film interpel·lats de forma directa, i dramàtica, pels seus fills i filles. Són temps per dirigir la mirada als nostres infants i preguntar-nos quin futur els depara en aquest sistema sense estructura, sense seguretat de futur. Incerteses ecològiques, energètiques, incerteses d'opcions vitals que assegurin feina, allotjament o educació.
Tota la saturació d'organismes internacionals que s'han creat a nivell mundial entorn als drets humans la segona meitat del segle XX no han redundat en més progrés. Més fam, més pobresa, més conflictes bèl·lics, i un occident europeu desorientat que s'enfonsa enmig de la llibertat per la innovació financera amb independència d'on ens porta.
Aquesta setmana Europa paradoxalment acull una trobada internacional per la lluita contra la pobresa i l'exclusió, i pocs dies després al Canadà les trobades del G-8 i el G-20. La consciència global pot generar uns ponts que ens apropin al creixement, al de veritat.