El dret a la salut està en risc

La Blanca és metgessa de família d’atenció primària i la Maria Antònia, metgessa d’urgències. Totes dues es mostren preocupades per l’impacte de la dècada perduda en inversió sanitària, per les retallades que han provocat desigualtats, patiments, malalties i morts, per les perspectives inquietants en els pròxims mesos davant els rebrots incontrolats. I parlen clar: “Tenim personal insuficient, mitjans insuficients, pressupostos minvants, treballem en precari i no podem oferir el servei de qualitat que els pacients necessiten. El dret a la salut està en risc.” La Blanca i la Maria Antònia donen la cara i posen veu a una campanya d’Amnistia Internacional que recull signatures per reclamar a les autoritats centrals i autonòmiques una dotació econòmica que garanteixi la protecció de totes les persones. Una campanya que aporta xifres prou significatives. Entre el 2009 i el 2018, mentre el PIB augmentava del 8,6%, la despesa sanitària pública es reduïa de l’11,2%, i pel que fa a l’atenció primària, una de les àrees més perjudicades, del 13,10%. La comparació entre comunitats revela que les Balears és l’única que el 2018 va recuperar la inversió prèvia a la crisi (i el 2019 la va superar d’1,7%) i Castella-la Manca, la més allunyada de fer-ho: -18,25%. Seguida d’Astúries (-12,98), La Rioja (-12,75%), Galícia (-12, 65%) i Catalunya (-12,37%) (AI informa que les dades són en valor real, tenint en compte la inflació). Els números no surten bé; millorar-los –reforçar la sanitat pública– hauria de ser una prioritat política per afrontar el que hagi de venir, el que ja és aquí.