Albanyà

Sortosament encara resten a Catalunya indrets o pobles on costa que arribi la premsa. Tinc el privilegi de gaudir d'aquesta calma estival a Albanyà, a l'Alt Empordà, a la falda del Bassegoda, que s'aixeca immens tocant l'Alta Garrotxa i regat per l'aigua neta i verge del riu Muga. Un lloc amb passat, on una església del segle XII, amb tota la seva energia, afirma el centre del poble, i aglutina la mainada jugant allargada la nit, sota un cel atapeït d'estrelles. Un lloc amb molt passat, de poca i bona gent, la justa per rebre la calidesa de la salutació diària a la plaça, el favor de portar els diaris des de Figueres, o el regal de les verdures de l'hort cultivades amb aquell esforç silenciós i constant de la gent d'abans. Un lloc on la vida es connecta amb la terra, amb el silenci, amb la necessitat de construir el futur des de paràmetres més essencials. I em trobo llegint i agraint el mateix dia dos articles paral·lels sobre el futur importants per al present a Catalunya. Dues finestres d'opinió, esgrimida per dos homes savis, Lluís Foix i Ferran Mascarell. El primer, sempre des de la prudència, reivindica la necessitat de conèixer amb rigor el recent passat històric per fer front al dilema de la relació Catalunya i Espanya i evitar el risc de reincidència en el futur polític. El segon orienta la mirada cap als nostres joves i infants per interpel·lar la necessitat de responsabilitat en oferir qualitat i futur enmig de la incertesa. Certament són temps per al rigor, per a la tenacitat i per assolir reptes que ens permetin avançar cap a una direcció nova que ens reafirmi com a país i com a comunitat plural. No valen maximalismes buits de capacitat ni exclusions de l'altre. També ens cal ideologia, idees i capacitat de dur-les a terme. Es tracta d'evitar aquell risc de l'abstenció que María Zambrano assigna a Espanya: “Quina ha estat la sort del pensament a Espanya? Abstenir-se, quedar-se quiet, no ficar-se en res, i, en fer-ho, tocar la traïció, i, sobretot, la tradició.” Segurament en aquest fet se situen moltes de les causes de la situació actual ara entre Madrid i Catalunya.

Pensem en el futur, i cadascú, des d'on som, siguem capaços de crear.