Els defensors

Aquí a Londres es parla molt del moviment de carrer anomenat l'English Defence League (EDL). Es va fundar tan sols fa uns 11 mesos i ja té milers de membres, que provenen de la ultradreta tradicional anglesa i de les graderies dels camps de futbol. De tant en tant, es manifesten en ciutats que tenen poblacions musulmanes importants (com ara Bradford, fa ben poc) on criden eslògans tipus “pakis de merda” o “tots odiem els musulmans” i porten pancartes que proclamen “islam fora d'Anglaterra” o –un detall que segons quins alcaldes catalans sabran apreciar com cal– “Prohibim la burca”. Han apallissat alguns periodistes i han amenaçat Weynan Bennett –el líder de l'ONG antifeixista més important del país– de mort. Malgrat tot, l'EDL afirma amb assiduïtat que no és gens racista, sinó antiislamista. Una cantarella que s'assembla força a les tesis de l'ultradretà més nostrat, en Josep Anglada. El qual podria prendre nota, si volgués, del fet que un dels líders més importants de l'EDL és l'únic membre no-blanc de l'organització: un tal Guranat Singh, un sikh. Els sikhs solen tenir una certa tírria als musulmans, però exclusivament per raons històriques i religioses. Singh, per tant, atorga credibilitat política a l'EDL, tot amagant el racisme flagrant d'una organització netament feixista darrere el seu propòsit ostensible de lluitar contra una fe “endarrerida i antidemocràtica” (l'EDL dixit). A Catalunya resulta que hi viuen força sikhs: unes tres mil persones. Prou per triar i remenar, com si diguéssim. Vinga, senyor Anglada, què esperes?