Turisme i Batalla de l'Ebre

Sortosament, en els darrers anys el nostre país s'ha incorporat plenament a aquelles tendències turístiques que des de fa temps marquen el pols al continent. Em refereixo a l'anomenat turisme cultural, aquell que es contraposa en tots els sentits al també anomenat turisme de borratxera, una mena d'inversió en temps d'oci que ha tingut –i continua tenint– un dels seus principals paradisos a les costes de l'Estat espanyol. En aquest estiu amb poca calor i menys diners a la butxaca cal, com deia l'amic Josep Maria Solé Sabaté fa uns dies en aquestes pàgines, un exercici d'imaginació i una mirada cap a la pròpia terra.

Turisme i cultura són dues paraules cada cop més interrelacionades al Principat (amb molta més força que a les Illes Balears i, sobretot, al País Valencià) gràcies a l'aposta feta per les administracions i a la gran oferta existent a les diferents comarques. Una oferta que, per exemple, engloba des dels temps més remots que es visibilitzen a Fumanya (Berguedà) o a Areny (Ribagorça), en forma de petjades de dinosaure, fins a la privilegiada observació de l'univers que permet el Parc Astronòmic del Montsec (a cavall entre la Noguera i el Pallars Jussà). I enmig d'això, tot allò que us pugueu imaginar en forma de vestigis de diferents civilitzacions, edificis romànics, gòtics o modernistes, fires temàtiques, recreacions històriques, museus dels més diversos àmbits, concerts en indrets emblemàtics, antics camins recuperats, excavacions visitables, castells de frontera o vestigis d'una guerra civil que va estroncar el futur d'una Catalunya emergent.

Precisament, una bona alternativa per a aquests darrers dies d'estiu és viatjar fins als moments clau d'aquell conflicte bèl·lic. I més concretament fins als escenaris de la mare de totes les batalles de la contesa: la de l'Ebre. Si bé l'any 1938 aquelles terres es van convertir, sense haver-ho demanat, en l'epicentre del xoc més brutal entre els exèrcits republicà i franquista, avui aquell mateix combat ha esdevingut una eina cabdal per al desenvolupament d'un territori marcat pel despoblament (en el cas de la Terra Alta, des del 1900 la comarca ha perdut el 45% dels habitants), per una població envellida i per un creixement total negatiu (marcat per un nombre més elevat de defuncions que de naixements).

Després de dècades de viure d'esquena a la batalla i a les seves conseqüències, l'any 2001, la comarca va viure el naixement del Comebe (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre), impulsat per diverses administracions amb l'objectiu tant de recuperar la memòria com de dinamitzar la zona. Nou anys després, aquella iniciativa pionera al nostre país (però amb diversos exemples arreu d'Europa) és una aposta valenta per dirigir el públic cap a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. Amb cinc centres d'interpretació, entre els quals destaca el magnífic 115 Dies a Corbera d'Ebre i amb nombrosos espais històrics recuperats –com l'estratègica cota 705 de la serra de Pàndols, el lloc de comandament franquista del coll de Moro o algunes de les fortificacions construïdes pels dos exèrcits– els espais de la Batalla de l'Ebre són el lloc ideal per acabar l'estiu unint els conceptes d'oci i cultura. I una darrera recomanació: no deixeu de fer una passejada tranquil·la pels carrers irregulars del poble vell de Corbera d'Ebre. No calen paraules. Les seves cases enrunades són la millor explicació de les conseqüències d'una batalla que va marcar per sempre més el futur d'aquestes terres.