Diamants de sang
La ‘top model' va acceptar uns diamants del dictador. És la gran –i única– notícia que ha generat el judici del Tribunal Internacional per a Sierra Leone contra el genocida Charles Taylor. Poc importen la tortura indiscriminada de civils i els milers de víctimes innocents que aquest bèstia tenia subratllats en vermell a l'agenda. L'essencial és que, també per a Naomi Campbell, diamonds are a girl's best friend. La paròdia té més teca, perquè la Naomi no només va acceptar encantada aquelles pedretes de sang (anticipant-se al gran geni Paco Camps), sinó que va tenir l'habilitat de regalar-les al Fons per a la Infància Nelson Mandela. El seu antic director, Jeremy Ractliffe, ha hagut de dimitir avergonyit. Ja se sap, rebre regalets d'un dictador, i més si són il·legals i adquirits sense llicència, diu poc d'una entitat que porta el nom d'un premi Nobel de la Pau. La qüestió és clara; el pobre Ractliffe és només una excusa, i així passarà a la història, perquè el que calia aquí és salvar la reputació immaculada de Mandela, viva imatge de la pau a Occident.
A mi, això de tenir cura de la reputació personal sempre m'ha entusiasmat... Juguem a obrir la caixa del passat? El 1961, el nostre pacifista Mandela era al capdavant de la Llança de la Nació, una guerrilla antiapartheid, de la qual va ser el cap d'operacions militars. Fins als anys vuitanta, Mandela no va reconèixer uns fets pro violència pels quals, fins fa ben poc, no podia entrar als Estats Units més enllà de l'edifici de l'ONU. Evidentment, i anticipo respostes, Mandela és a anys llum de Charles Taylor; les seves camises sempre resultaran més simpàtiques que el color caqui militar de l'exdictador. No obstant, a l'indesitjable Taylor el podem jutjar, tots cofois. Però Mandela segueix essent intocable. El motiu? El seu projecte polític va triomfar, i conduïa uns valors que –en abstracte– acceptem encantats. Si hi ha algun fet que taqui la imatge de l'ídol, el fem passar per anècdota... i que la model hi posi el jeto, que és la seva feina.
Ja ho saben; si volen passar per pacifistes a la història de la humanitat, han d'intentar que cap dels seus amics rebi diamants de sang.