Trossos

Iraq

El balanç de la intervenció americana a l'Iraq ha estat dolent. No s'han aconseguit els objectius explícits previstos. En el moment de la retirada americana, el país és insegur i inestable i la zona continua sent d'alt risc. Certament, també hi havia un cost de la no-intervenció, que no sabrem mai. Sigui perquè va ser mal plantejada, perquè es va pensar poc en què es faria l'endemà de la invasió o perquè les coses s'han fet malament, el balanç és dolent.

Exportació

La intervenció a l'Iraq es va voler legitimar a partir d'una idea positiva: l'exportabilitat i la universalitat de la democràcia. No era l'única idea, per descomptat, però hi participava: a l'Iraq hi havia una demanda de democràcia, impossibilitada per un règim dictatorial. Si la intervenció militar treia l'entrebanc de la dictadura, s'hi podria consolidar una democràcia. Era potser una idea ingènua, però optimista.

No exportació

Ara que el balanç final és dolent, apareix en alguns comentaris i sembla guanyar força la idea contrària, que em sembla una idea negativa: la democràcia és bona per a Occident, però no és necessàriament bona o possible per a altres zones del món, entre elles el món àrab. Els errors de la intervenció a l'Iraq no haurien d'alimentar aquesta idea. La idea també que és preferible de vegades una dictadura estable que una democràcia inestable. La idea que precisament va permetre al franquisme manar quaranta anys.