El ‘parte' amistós

Venim, en cotxe, de comprar un gelat que pensem consumir, sense més trigança, quan arribem a casa, però, ai las, l'ésser que condueix al darrere nostre ens dóna un fatídic cop. És culpa d'ell. Hem de fer allò que se'n diu un parte amistós. La paperassa. Ens aturem on podem i ens disposem a actuar.

Però l'ésser que conduïa el cotxe que ha topat amb nosaltres no ha nascut amb el do de la comprensió lectora. Duu xancletes (cosa que no vol dir que servidora ho vegi amb ulls del tot racistes, només una mica) i unes calces que no li permetrien l'entrada al digníssim Boadas. Es posa a omplir els papers com si estigués fent un test per entrar a Mensa.

 Per escriure, treu la llengua. Es grata el clatell. Torça el tronc en una postura simiesca no gens ergonòmica. Es treu les xancletes. Sua. Però triga i triga per omplir aquell full. Passen els minuts i la cosa no avança.

El gelat que dúiem està arribant a l'estatus de batut. La tarda s'escola lentament i l'ésser no acaba de saber omplir els papers. No podem ajudar-lo, es posa més nerviós. Es mira aquelles lletres dominat per la meravella.

 Passem la tarda allà, esperant que l'ésser ompli el parte amistós. Per distreure'ns, engeguem la ràdio. Fan un resum de premsa, de manera que llegeixen la joiosa notícia que publicava ahir aquest diari: “Acció Solidària tindrà una nova caravana en honor a Vilalta i Pascual però amb un recorregut diferent”. La locutora explica que Francesc Osan diu que el recorregut de la caravana “es dividirà en dos trams”, el primer anirà “via marítima des d'un port espanyol” fins a arribar a la zona del Senegal i Gàmbia i l'altre tram serà “per carretera” evitant la zona de Mauritània, que és “molt perillosa ara mateix”.

  Mentre contemplem l'ésser que omple els papers pensem que Francesc Osan és el més gran estratega des de Napoleó. Segur que els honorables membres d'Al-Qaida els deixaran tranquils a la zona del Senegal i Gàmbia si eviten la zona de Mauritània. L'home és extraordinari.