Firmo el 25%
Les classes que es fan en castellà arriben –depèn dels llocs– al 60, al 70 o al 80% a la majoria d’aules
Perquè a Catalunya el 25% de classes, totes, des dels caganers fins als que seuen a les universitats, es facin en castellà. Repeteixo: el 25%, entenent que la resta –el 75%– es farien en català.
Més o menys és el que ha dit Carme Junyent, amb gran escàndol dels badocs irredempts, dels que baixen d’Oix, dels instal·lats a la figuera, dels hiperventilats i, sobretot, dels polítics, particularment dels impresentables que cobren per fer el tràgic titella (Espriu) a la CUP, a ERC i a JxCat. És a dir, de tots aquells que no saben veure o no volen veure que a Catalunya les classes que es fan en castellà arriben –depèn dels llocs– al 60, al 70 o al 80% a la majoria d’aules del conjunt del país; això, ara mateix i des que es va “implantar” (?) la immersió lingüística fa una quarantena d’anys. Si algú en té dubtes que pregunti als que entren als centres. I que recordi, per exemple, la mare d’un institut de l’Eixample barceloní que no entenia quin problema hi havia amb la llengua si fins i tot la classe de català es feia en castellà.
Els polítics, des de Pujol fins a Aragonès, han demostrat al llarg de quasi mig segle que aquesta realitat els ha importat un rave; han donat per fet que, un cop va ser oficialitzada legalment la immersió –ui, sí, amb gran consens!: només el PP en va quedar fora–, la llengua ja quedava protegida, ja eren al cap del carrer. Però mai no han controlat l’aplicació real d’aquella “immersió”, que, en general, no s’ha produït; han fet creure a la majoria de contribuents que aquest nirvana lingüístic funcionava perfectament i que els joves sortien amb la mentida que hem hagut d’escoltar fins a l’avorriment: “ple domini del català i del castellà”.
Només Ciudadanos va estar al cas de la deriva i van veure l’oportunitat de donar el cop de gràcia a la llengua: aprofitant que es mantenia ignorant el públic de la ineficàcia de la “immersió”, van conservar la mentida canviant els percentatges: era el castellà que era abandonat i, ja posats a dir, perseguit. I ara l’Estat, que mai no falla, continua: cal fer el 25% de classes en castellà als centres quan a la majoria ja en fan el... 60, 70, 80%. I, oh!, ah!, com si una llei fos la realitat, els fariseus de la Generalitat i del Parlament esquinçant-se l’americana...