‘Kit’ de supervivència

Algun dia sabrem què va provocar l’apagada massiva d’energia elèctrica que dilluns passat va posar de cap per avall la vida de més de 60 milions de ciutadans europeus. I més ens val que se sàpiga, perquè l’energia elèctrica és la més neta i sostenible que tenim, en depenem i n’haurem de dependre més en el futur, i si no s’hi posa remei, no evitarem un altre daltabaix similar o pitjor. Però mentre el pecat original i les fallades sistèmiques que han permès la catàstrofe encara són als llimbs de les incerteses, hi ha unes quantes coses que sabem, i la primera és que això del kit de supervivència, contràriament al que es pugui pensar, és una eina fonamental dels nostres temps. A alguns els continua semblant un concepte superat, per no dir cavernícola, des de la nostra bombolla primermundista, però la repressió, la pandèmia, la sequera i ara l’apagada ens han demostrat la necessitat imperiosa de tenir-ne almenys un i adaptable a les circumstàncies. Aquesta setmana, per exemple, ens ha demostrat que el kit del ciutadà del carrer ha d’incloure lot, transistor de piles i telèfon analògic de disc per minimitzar les incompetències del sistema elèctric, de la telefonia mòbil i dels governs de torn, respectivament. Els responsables de la producció d’energia, de la xarxa elèctrica i del govern tenen el seu propi kit de supervivència per superar aquest episodi sense assumir cap responsabilitat. El del PP i les comunitats que governa és posar Sánchez a la diana. El de Mazón és de traca, perquè li ha permès arribar a l’apagada malgrat els morts i la destrossa de la dana i emetre una alerta que no va ser capaç d’emetre llavors. Però el de Salvador Illa i el seu govern de tots tampoc no està malament. No dir res que no sabéssim abans, o bé pel govern d’Espanya o bé pels mitjans de comunicació sobretot radiofònics (és la seva idea de ser transparent), i celebrar la normalitat feliçment recuperada. Una normalitat que als catalans ens va permetre retrobar-nos 48 hores després amb les avaries, els retards i la falta de servei del transport ferroviari, els responsables del qual naturalment també tenen el seu kit de supervivència. En el seu cas, que a Madrid el tren funciona com un rellotge.