Encara que des de fa uns anys Jordi Dalmau i Corominas (Girona, 1928) viu a Sarrià de Ter, és i se sent profundament gironí, i no és estrany veure’l als actes culturals de la ciutat, especialment els que organitza l’Associació d’Amics de la Unesco. Amb 97 anys fets, en Jordi, mestre i antic treballador de banca, continua sent un ciutadà i un exemple de ciutadania. Un ciutadà honrat que és també un model de voluntari en el sentit més profund de la paraula, com diu d’ell la seva amiga Dolors Reig. Articulista, promotor cultural, pessebrista, en Jordi Dalmau ha estat sempre lligat a l’activitat cultural de Girona, des dels anys difícils de la dictadura que li va tocar viure. Nascut a l’Argenteria, davant per davant de Can Franquet, li va fer especial il·lusió quan li van proposar ser el pregoner de les Festes de Primavera de la Rambla i l’Argenteria.

Dalmau ha format part d’una generació de gironins il·lustres dels quals va ser amic i company en activitats culturals: Narcís-Jordi Aragó, Mercè Huerta, Francesc Ferrer i Gironès, Joan Ribas, Carles Vivó, Pere Madrenys, Enric Mirambell... D’una discreció total i d’una amabilitat absoluta, ha treballat pel comú des de la vessant cultural i ciutadana. Periodista vocacional, va escriure a Alma, Vida Catòlica i Presència i continua fent-ho a la Revista de Girona i el Diari de Girona. Per la seva activitat ha guanyat el premi Cavall Fort de literatura infantil, l’Avenç i el Jaume de Ciurana pels seus reportatges, el Manuel Bonmatí que atorga el Rotary de Girona pels seus articles periodístics i el Sant Fèlix, atorgat pel Bisbat. També va tenir un reconeixement en els premis Carles Rahola. Ha escrit molts llibres: La catedral resseguida, Les finestres del mar, Girona vista per Ernest Dalmau i El pessebre. I als Quaderns de la Revista de Girona: L’excursionisme i El pessebrisme.

Però en Jordi no para. El mes passat va presentar a la Casa de Cultura de Girona Pedres i flors, un audiovisual de mitja hora que fa un repàs cronològic amb imatges i música en commemoració del setantè aniversari de Temps de Flors. Un audiovisual on, amb les escales com a element comú pel tema de la dificultat d’anar fent camí, mostra des de les primeres imatges en blanc i negre de fotògrafs il·lustres d’aquella Girona dels anys cinquanta fins a les fotos en color ja fetes per Jordi Dalmau.

I demà mateix, a les dotze del migdia a l’Espai 22 de la Llibreria 22, es presenta L’auca del parc de la Devesa, impulsada pels Amics de la Unesco, els Amics del Parc de la Devesa i l’Associació de Veïns Devesa Güell. Una auca amb il·lustracions de 32 pintors nostrats i els alumnes de l’Eiximenis amb el suport de Pep Admetlla. Hi participen des de Huedo i Del Pozo, a Narcís Comadira i Maria Àngels Feliu i Ció Abellí, entre d’altres. Els rodolins són a càrrec de Quim Curbet i el guió el signen Jordi Dalmau i Dolors Reig.

Ens hem de felicitat per aquesta activitat de Jordi Dalmau. Potser seria ben lògic que tingués un reconeixement públic de l’Ajuntament, que seria ben merescut, o potser demanar-li el seu record de les Fires en el pregó anticipat que aquest ajuntament impulsa des de fa dos anys i que ja ha encarregat a Narcís Comadira i Isabel Oliva.