Opinió

Lletra petita

Dimarts i tretze

“Tant de bo aquest nou papa “progressista” aconsegueixi fer canvis i portar l’estructura eclesial als seus orígens: confortar i, sobretot, ajudar els més necessitats

Com la malastrugança dels gats negres, la por als miralls trencats, o la reticència a passar per sota d’una escala, la data d’avui està relacionada amb antigues supersticions que de tan arrelades han perdurat fins als nostres dies. A les persones ens agrada marcar patrons i pensar que existeixen forces sobrenaturals més enllà d’allò que veiem a simple vista, és a dir, necessitem desesperadament alguna manera d’explicar això tan inexplicable que és la vida. El tretze és el pobre número que carrega amb la fama de dur mala sort. Primer en l’antiga Grècia, perquè venia a destarotar la precisió del número dotze, que per als que hi entenen en matemàtiques –no és el meu cas– és molt interessant. El víkings tampoc li tenien devoció per una qüestió relacionada amb una xefla dels seus déus, certament molt donats a la disbauxa, on es va presentar per sorpresa un tretzè convidat que va provocar, amb les seves intrigues, que s’acabessin matant entre ells.

Les societats de base cristiana també van prendre l’injuriat tretze com un símbol de la traïció i posterior crucifixió de Jesucrist. Tot plegat fa pensar en l’estreta línia, si és que n’hi ha alguna, que separa les supersticions de les religions. Ara que hi ha nou Papa a Roma, em pregunto si la cobertura mediàtica tan extraordinària del seu nomenament es correspon amb la importància real del fet, més enllà de les creences i la fe de cadascú. Molts dels que qüestionem les institucions catòliques podem quedar bocabadats per la parafernàlia vaticana pensant que és un ritu molt antic, sense tenir en compte que la plaça de Sant Pere en realitat només té quatre segles. Però quin és el pes autèntic d’aquesta Església en la societat actual? Tant de bo aquest nou Papa “progressista” aconsegueixi fer canvis i portar l’estructura eclesial als seus orígens: confortar, oferir un sentit de transcendència i sobretot ajudar els més necessitats. Perquè coneixent la seva història i el seu funcionament, per a molts, que 133 senyors grans vestits de vermell decideixin qui és la veu de Déu a la Terra ens resulta tan estrany com pensar que el 13 porta mala sort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]