Quarta consecutiva

Ara que matemàticament el Girona ha conservat la categoria toca dir-ho alt i clar. Si mai baixem, si tornem a tenir una sèrie tan dolenta com la d’aquest any i no ens en sortim, si tornem a passar el cangueli que hem passat i no ens el traiem, no serà l’hora d’estripar, insultar i esparracar com hem vist estripar, insultar i esparracar a les xarxes els darrers mesos, quan empatàvem i perdíem partit rere partit. Si mai baixem, si mai tornem a tenir una sèrie tan dolenta com la d’aquest any i no ens en sortim, si mai tornem a passar el cangueli que hem passat i no ens el traiem, serà l’hora d’agrair el temps extraordinari viscut als jugadors, directius i aficionats que ens l’hauran proporcionat. L’excepcionalitat, recordem-ho avui, són aquestes quatre temporades seguides que portarem a l’elit del futbol estatal, i les dues primeres. L’excepcionalitat ha estat la classificació per a la Champions de la temporada passada i, sobretot, la forma com ens hi vàrem classificar. Si mai caiem a la segona divisió (que per a una ciutat com Girona ja és un regal encara que sigui una condemna futbolística), el que toca és ajudar a remar per tornar a primera i agrair a tots els que hagin remat per als temps que ens hi haurem mantingut. Els miracles són miracles, i com que no som a Fàtima ni a Lourdes, tampoc és la mare de Déu qui els fa. Els miracles, com la sort, són per a qui se’ls treballa. Gràcies per la quarta temporada seguida a primera divisió!