L’ecologisme, ‘en peu de guerra’

Que un bon grapat d’entitats ecologistes gironines hagin unit esforços per lluitar contra projectes que, ben argumentats o no, amenacen paratges i hàbitats d’alt valor natural, és un fet que no pot passar per alt a ningú. El nom d’aquesta unió, Empordà Dempeus, ja és tota una declaració d’intencions: els impulsors estan disposats a lluitar contra qualsevol projecte que considerin una amenaça per a l’entorn. La lluita ecologista gironina ja va aconseguir grans èxits en el passat. El cas més significatiu és la protecció dels aiguamolls de l’Alt Empordà, una de les principals zones humides de Catalunya, compresa entre les desembocadures del Fluvià i la Muga, declarada parc natural el 1983, després d’anys de campanyes ecologistes. Però, també hi ha altres exemples de lluita amb final reeixit a final dels anys setanta i principi dels vuitanta del segle XX, com ara la defensa de la cala del Crit, a Mont-ras, en contra del projecte de construcció d’un port esportiu; la preservació de la zona volcànica de la Garrotxa, i el moviment a Torroella de Montgrí en contra de la contaminació del Ter per culpa d’abocaments de la paperera Torras Hostench (Sarrià de Ter). Van ser moviments que van aconseguir els seus objectius perquè hi van esmerçar molta força i raó. Ara bé, no sempre la lluita ecologista ha sabut unir-se i posar-hi tota l’empenta necessària, motiu pel qual, al llarg dels anys, part d’aquests moviments han estat vistos sovint com a grups dispersos i esporàdics de practicants del flower power, defensors del no simplement pel no. Empordà Dempeus no fa pinta que vagi per aquest camí; aparenta ser un moviment contundent. D’entre la vintena d’entitats que, de moment, en formen part, n’hi ha de solera demostrada, com ara la Institució Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura, la Iaeden, creada el 1980, de la qual, el 2002, va derivar la plataforma Salvem l’Empordà, o la contundent SOS Costa Brava, formada el 2018 per 24 grups ecologistes. I s’hi han implicat sectors econòmics de pes, entre els quals, Unió de Pagesos i l’Associació Turisme Rural Girona. No sembla pas qualsevol cosa. És un avís per a navegants, una advertència a les administracions poc sensibles amb el territori i una crida a la societat en general. Esperem que no defalleixin i no es desviïn dels seus propòsits.