Dutxes i platja

Fa dos anys, aquest mateix mes de maig, signava un article sobre les mesures d’estalvi d’aigua que prenien els municipis turístics i costaners tancant literalment l’aixeta de les dutxes de la platja, obligats per la situació d’emergència de la sequera. En aquell escrit es recollia, encara que fos d’esquitllada, la voluntat de més d’un Ajuntament d’aprofitar l’excepcionalitat del moment per acabar fent-ne una norma. És a dir, convèncer els banyistes conscienciats, els de fora i els de casa, que aquest servei que s’ha fet tan habitual al litoral no era gens necessari. Encara més, és del tot superflu quan es tracta d’encarar un canvi climàtic on l’aigua s’ha convertit en un bé escàs que cal aprofitar al màxim. Dos anys després, orfes de memòria i empesos per l’optimisme dels pantans plens, d’aquella bona voluntat no en queda ni el nom i els consistoris afectats s’han afanyat a ressenyar en les seves planes web que les dutxes a la platja tornen a estar actives, com si fos motiu d’orgull màxim recuperar una normalitat que no hauria de ser tal. Els més conscienciats, massa pocs encara, han retallat els punts d’aigua i n’han restringit l’ús a un horari concret, conscients que la decisió els comportarà més crítiques que no pas lloances per part d’uns usuaris que s’han acostumat a exigir tants o més serveis a les platges que als hotels de cinc estrelles. Trenco una llança per tots aquells que han fet prevaldre la prudència i la conscienciació davant la pressió social per mantenir una major i millor, i falsa, oferta. I no ho dic jo, no. Ho mantenia llavors i ho manté encara l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), que és l’organisme que entrega les banderes blaves, el distintiu de qualitat de les platges. Ho deia llavors i ho diu ara que no només les dutxes a les platges no donen més punts als municipis, sinó que no se’n recomana la instal·lació en pro de la sostenibilitat d’aquests espais naturals. Sigui com sigui, però, aquest any dutxar-se a la platja torna a ser possible. Això sí, sense sabó. Què això també cal recordar-ho.