Un any després de les eleccions europees del 2024, l’extrema dreta no només ha consolidat la seva presència al Parlament Europeu, sinó que ha guanyat força entre els joves. La coalició de populars, socialistes i liberals va poder frenar-la, però els partits ultres no deixen d’incorporar saba nova entre els votants. Fa deu dies un últim estudi alertava del seu èxit electoral entre els homes més joves, i a més, de manera més primerenca i a un ritme més ràpid que en generacions anteriors. Quatre universitats europees constaten l’increment del vot a les formacions ultres entre els mil·lennistes. De fet, aquest vot entre els homes va ser d’un 21% mentre que el de les dones va ser d’un 14%. El treball es basa en dades dels Estudis Electorals Europeus a 27 països i gairebé 25.000 votants. El que pot semblar unes simple dades, però, és un greu problema i és responsabilitat de tots aturar-ho. L’educació ha de ser la garant que l’extrema dreta no vulneri els drets humans, però en un món on creix la precarietat, la manipulació, la deshumanització de l’altre i un genocida no té qui l’aturi ens trobem davant un caldo de cultiu ideal perquè arrelin discursos de l’odi. L’auge de l’extrema dreta no és fruit de la casualitat, sinó de la desafecció, del descrèdit de les institucions i de la manca de futur.