Osaka s’escriu amb ‘Ñ’

No els descobreixo res si els dic que Catalunya està en hores baixes, però, com deia Mariano Rajoy, “los catalanes hacen cosas” i en plena depressió no se’ns ha acudit altra cosa que versionar el Triangle de les Bermudes amb Osaka, Brussel·les i Vilanova de Sixena als extrems i un gran forat negre enmig que se’ns va empassant com a país camí de la desaparició. Potser exagero, o potser no. El fet és que la justícia espanyola (versió Tribunal Suprem) té molt clara quina samarreta porta posada i qui és l’adversari a batre i ha decidit que els frescos mil·lenaris de Sixena, rescatats de la destrucció del monestir fa més de 80 anys, restaurats, conservats i exposats al MNAC durant dècades, han de ser retornats a Sixena sí o sí, encara que el trasllat posi en risc l’obra. Seny a carretades!

Mentrestant, a la capital de la Unió Europea, el català continua discriminat malgrat els seus 10 milions de parlants, primer perquè Catalunya no és un estat; segon perquè el PSOE que ara proposa l’oficialitat per conveniència política és el mateix PSOE que l’ha negat a Espanya i a Europa no pas tres vegades, sinó tres-centes; i tercer perquè el PP de Feijóo també es passa la llei i el seu imperi per l’entrecuix quan li rota i, malgrat l’Estatut i la Constitució, ha remogut cel i terra amb els socis europeus per boicotejar l’oficialitat del català, a pesar de ser –pretenen– una llengua espanyola.

I el pitjor és que els catalans tampoc ens podem queixar de les humiliacions dels polítics espanyols, perquè el 133è president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, se n’ha anat a l’exposició universal que es fa a Osaka (Japó) a representar Catalunya i la seva identitat i ho ha fet, amb la convicció i l’entusiasme que el caracteritzen, davant un rètol que deia “Cataluña”, amb una flamenca ballant rumbes i amb un discurs, el seu, en perfecta llengua castellana. Aquesta és la Catalunya que projecta al món España i és la que ens quedarà quan acabin amb ella.

Per això, entre moltes altres coses, ens calia un Primer d’Octubre. I per això, i moltes coses més, ens en caldrà un altre.