Després de festes

Tindríem un calendari igual de festiu, si fóssim independents? M'he permès evocar el títol d'un article de Cambó, que es va publicar ja fa algunes primaveres, i que es referia a una qüestió interessant; deia l'home que, l'endemà de la independència, seríem incapaços de sobreviure amb una economia pròpia. Ara la pregunta és una altra, però no del tot distinta, perquè no és clar que fóssim capaços, tot i assolir la plena sobirania, d'introduir uns hàbits de treball genuïns.

Avui en dia, la unitat de mercat és un tema menor; Catalunya depèn menys del comerç amb Espanya i més dels intercanvis internacionals. Per contra, no és cap bestiesa que som, en general, molt semblants als espanyols a l'hora de fer vacances, d'abraçar el lleure i d'establir horaris i calendaris. En els temps dels nostres avis, la gent era industriosa; s'alçava d'hora, dinava abans, tenia poques vacances i presumia d'una ètica del treball més pronunciada que en terres castellanes.

Avui això ha canviat força i, tot i admetre que en bona part té a veure amb fenòmens mundials (la societat del benestar, l'expansió de l'oci), també obeeix a la pèrdua de distàncies amb Espanya. La paràlisi hispànica que es produeix el mes d'agost no era tan accentuada quan les fàbriques funcionaven tot l'any, i l'abisme de productivitat entre els nostres avantpassats i els de la banda espanyola era molt més profund que el d'ara.

En el supòsit d'un estat propi, no és evident que tornéssim a l'ètica de la Catalunya fabril. Ja se sap, l'entreteniment i la ganduleria són fàcils d'adoptar, mentre que els costums feiners són complicats de recuperar. No sé pas si seríem capaços de dinar altre cop a les dotze del migdia o si faríem torns estrictes de dues setmanes a l'estiu. I seríem molt ràpids i enginyosos a l'hora de trobar substituts per a la diada de la Hispanitat i la de la Constitució espanyola.

Ara bé, un país menys espanyol i més europeu potser es veuria amb cor de retocar amb coratge els horaris d'oficina, per exemple, o de repartir al llarg de l'any els períodes de vacances. De fet, l'autonomia ja ha permès reformes molt tímides en aquest sentit, i podria ser que la tendència s'accentués. Aquesta sospita seria un gran incentiu per als empresaris, però no estic segur que fos gaire bon argument per a l'independentisme de base. Tots sabem com uns dies de festa poden arrossegar més passions i devocions que tot un futur d'elevades llibertats.