La creu de l'estupidesa humana

Si és veritat que tots els sants tenen vuitada, a l'Onze de Setembre n'hi corresponen dues, perquè hi ha dues commemoracions al mateix dia que tenen molt en comú. Més del que sembla. D'entrada, la incomprensió. Jo he parlat de commemoració, però la gent segueix entestada en la celebració de l'Onze de Setembre. I ni nosaltres celebrem una derrota, ni els novaiorquesos una tragèdia. On vas a parar! Es pot ser estúpid i es pot ser ignorant, però no les dues coses al mateix temps. Per ser les dues coses gairebé es necessita un permís d'armes especial. Ser un estúpid ignorant és mortal de necessitat. No existeix un permís per a una activitat tan perillosa. Per fer front a tanta incomprensió letal, seria bo que el monument a Casanova de Barcelona s'agermanés amb la Zona Zero de Manhattan. Tal vegada els familiars afectats per la tragèdia se sentirien reconfortats. I nosaltres, els hereus d'aquella derrota històrica, també. Res seria més reconfortant que desmentir les males llengües. Mai no hem celebrat una derrota i sempre hem celebrat una represa, que és tant com dir una resurrecció. Dos mil anys de cristianisme no han servit per fer entendre a la gent que el Divendres Sant no se celebra res, sinó que simplement es commemora la passió i mort de Jesús clavat en creu. I l'endemà, dissabte, a partir de la mitjanit se celebra la vetlla pasqual: el pas de la mort a la vida. En una paraula: la resurrecció de Crist. Un retorn a la vida que ja es deixa entreveure el divendres en la foscor del dol. És per això que desfilem davant la creu i la besem. No per masoquisme, com insinuen alguns, sinó perquè ja sabem que de l'arbre de la creu –símbol del fracàs i la derrota– en va venir la salvació. El cristià sap de sobres que “no hi ha mal que per bé no vingui”. No és tan difícil d'entendre, per poc que se'n tinguin ganes. Tot el que es necessita és un mínim de reflexió. El mateix que demana l'associació en favor de les víctimes de l'altre Onze de Setembre, les ferides del qual no s'han tancat, ni es tancaran mentre els familiars de les víctimes hagin d'arrossegar l'única creu que no salva: la creu de l'estupidesa humana.