La retòlica de les matràfoles

A la capella del Macba hi ha un entrecreuament de pals de bandera lleugerament inclinats. També hi ha uns blocs de formigó amb unes quantes cartes de jugar a la botifarra escampades pel terra. Un full explica que l'artista, una tal Latifa Echakhch, ha fet una al·legoria dels fluxos humans d'Àfrica cap a Europa (ah!) que al·ludeix a unes competicions hípiques marroquines (ai carai!) i a les places d'Estrasburg (uf!). Diu el paper: “Els pals d'aquesta Fantasia conviden a meditar sobre el caràcter reversible i relatiu dels símbols nacionals i de la identitat que representen, i apel·len a la idea de multiculturalitat” (oooh!). L'associació de pedres i cartes “proposa relacions dialèctiques entre el joc i el dogma, entre el que és compartit i el que és imposat, el que preconitza la seva natura fluida i transitòria i el que s'imposa com a definitiu malgrat que està igualment subjecte a la seva pròpia ruïna” (bravo!).

Tinc debilitat per les manifestacions artístiques que sense paràfrasis intel·lectualoides no són res (una paràfrasi és una “amplificació explicativa o interpretació d'un text amb la finalitat de fer-lo més intel·ligible”). Ja fa temps que vaig pel carrer fent paràfrasis d'aquesta mena. Una moto tombada a terra és una iconificació descontextualitzada del sistema capitalista. Una pila de diaris que s'emporta el vent és un crit mut contra la violència del mitjans de comunicació en una societat manipulada, empírica i hegeliana (això no té sentit, però hi queda bé). Una cagarada de gos a la porta de casa meva és un diàleg transgressor entre la natura i l'arquitectura.

Qualsevol objecte, crit, guixot o ganyota pot ser una matràfola, una paraula que hauria de ser més coneguda. És una manera casolana de dir metàfora i que significa mistificació. La línia que separa les matràfoles de l'art és que les primeres necessiten un paper que expliqui allò que no és capaç de comunicar una obra, altrament dita parida o ensarronada. Jo m'ofereixo a institucions públiques i privades per parafrasejar amb solvència totes les matràfoles que vulguin. A tant la pàgina.