Turisme de barricada

Hostes vingueren que els carrers ens arrasaren. Resulta que dins el selecte grup de persones que dimecres van ser detingudes per haver convertit el centre de Barcelona en una mena de Beirut 1990 hi havia una colla de quinze subjectes de nacionalitat “no espanyola”, segons va informar el conseller Saura en una de les seves sempre suculentes compareixences davant els mitjans. Que tinguin nacionalitat “no espanyola” vol dir, en una paraula, que són estrangers. I que siguin estrangers significa que es van desplaçar expressament des dels seus països (europeus, pel que se'n sap) fins a Barcelona amb el propòsit d'incendiar contenidors i cotxes de policia. Senyores i senyors, ja tenim amb nosaltres el turisme de barricada, també conegut com a turisme antisistema.

Com que el pretext dels nostres benvolguts activistes era la vaga general de dimecres, resulta oportú preguntar-se per què van escollir precisament Barcelona per practicar-hi el noble esport de la lluita urbana. Vull dir que, de vaga general, n'hi havia arreu del territori espanyol: sense desitjar cap mal a ningú, per què als antisistema globals no els agafa per anar a Madrid, o a Bilbao, o a Sevilla o a Quintanilla de Onésimo? Per què vénen precisament a Barcelona?

La resposta és senzilla: doncs perquè, com tants d'altres tipus de turistes que ens visiten al llarg de l'any, a Barcelona s'hi troben bé. De la mateixa manera que el turista cultural necessita monuments (i per a això tenim en Gaudí) o el turista sexual necessita prostitutes (i per a això tenim les africanes de la Boqueria), el turista de barricada també té les seves necessitats. La primera i principal, un bon ambient antisistema i unes autoritats locals que hi siguin permissives i que fins i tot, en alguns casos, s'hi identifiquin plenament i pública. Una ciutat que faci els ulls grossos a qualsevol comportament salvatge, o senzillament estúpid, sempre que es justifiqui amb alguna proclama contra el capital o a favor de Palestina. I això, el turista de barricada no ho trobarà a cap altra ciutat europea en la quantitat i intensitat amb què ho troba a Barcelona. I a més fa bon temps: què més es pot demanar?

Per altra banda, això dels antisistema ha tingut una evolució curiosa en els últims vint anys. De jovenet, vaig tenir contacte amb algun ateneu llibertari: solíem assistir a col·loquis sobre Marcuse i a cinefòrums sobre La taronja mecànica. Fotocopiàvem poemes i els repartíem pels bars. De tant en tant, ens apuntàvem a una mani. Coses d'aquestes. Ara prefereixen anar-se'n a una ciutat estrangera per sembrar-hi el caos i atonyinar-se amb la policia local. El que dèiem: juntament amb els del balconing, ja tenim una nova modalitat de turisme temàtic. Després diran els pessimistes que no es detecten brots verds per sortir de la crisi.