L'endemà del dissabte

El dia 25 de setembre un lector de l'Avui, Moisès Stankowich, hi va publicar una carta impactant, per recordar-nos alguns aspectes poc coneguts del Porajmos, l'Holocaust gitano; i ho va fer com a reacció a la deportació col·lectiva de roms i sintis romanesos (incloent-hi els músics del Cirque Romanès, l'únic circ gitano a Europa) de França, ideada per Sarkozy, aprovada per Rajoy però condemnada per la comissària de Justícia de la UE, Viviane Reding, per la seva semblança amb la política hitleriana envers els gitanos europeus durant la Segona Guerra Mundial.

Sarkozy ha negat que la comparació sigui vàlida i té raó: aquest cop els gitanos no estan sent tancats en guetos ni gasejats (ni enviats, per cert, a uns camps de treball moldaus pel govern romanès pronazi, el 1942: n'hi van morir 11.000). Tot i que si en Sarkozy llegís la legislació alemanya dels anys trenta, que va qualificar els gitanos com a “genèticament propensos a la delinqüència”, potser sí que veuria algun punt en comú entre la seva política i la de l'NSDAP. O potser no.

Curiosament, molts nacionalsocialistes no estaven segurs que calgués liquidar els gitanos, atès que provenien del nord de l'Índia: la pàtria ària original; i parlaven idiomes derivats del sànscrit: la llengua ària original. Així mateix Heinrich Himmler, l'artífex dels genocidis nazis, va jugar amb la idea que uns quants “sintis de raça pura” poguessin viure en una mena de reserva; i a Auschwitz-Birkenau, el Dr. Mengele mantenia un campament familiar d'uns 21.000 gitanos que estudiava amb gran interès (àdhuc portava joguines i caramels als nens) fins que hi va haver un brot de tifus i es va sentir obligat a fer-los gasejar en una sola nit. Ara bé, la idea de crear un espai designat per estudiar ciutadans socialment irresponsables té les seves possibilitats. Se'n podria muntar un, per exemple, per observar tots aquells polítics que el foment del racisme electoralment oportú que practiquen arreu d'Europa els fa dignes de ser inclosos en la categoria esmentada. Com es comportarien, de fet, Rajoy i Sánchez-Camacho i García Albiol i Sarkozy i Berlusconi i Wilders i l'alcalde antigitano de Copenhaguen, si els controlessin i sotgessin a ells (i les seves famílies) com si fossin uns animals perjudicials? Segur que hi ha científics que frisen per saber-ho.