Antisistema

Els col·legues opinaires ja tenen una nova entrada al diccionari del tòpic. Antisistema: dit d'aquell nen de papà sense ofici ni benefici que, aprofitant qualsevol contingència, profana i destrossa l'espai públic en nom d'una revolució violenta contra el capitalisme. Seguint la banalitat, els manifestants que van assaltar el centre de Barcelona –coincidint amb la darrera aturada sindical– serien el paradigma de nou consentit de la societat líquida, uns bojos que alliberen libido cremant containers sufragats pel poble. I tot per sortir a la tele...

Evidentment, qualsevol persona té el dret d'equiparar aquest moviment amb la filosofia antisistema de la imprescindible Imma Mayol. També es pot relacionar l'aparició d'aquests grups amb la permissivitat llibertina de l'Ajuntament o amb l'assistència del conseller Saura a manis integristes, entre molts altres despropòsits innegablement preocupants. Però, lamento defraudar-los, la jugada no va per aquí; i em temo que la descripció tan folklòrica com irreal d'aquests manifestants denota que molts cranis privilegiats estan més interessats a cercar enemics fàcilment caricaturitzables per legitimar l'statu quo que no pas fer una anàlisi seriosa d'aquest fenomen.

Dins els antisistema hi trobem amants del gos flauta i gamarussos amb temps lliure, això no és nou, però també hi ha papàs de nens, joves de formació universitària amb un grapat d'idees incòmodes al sarró i una capacitat envejable de convocatòria a través dels nous mitjans. Els manifestants de Barcelona no volien sortir a la tele (de fet, van inhabilitar a consciència les unitats mòbils dels mitjans) i la majoria d'ells no només cridaven contra el capital, sinó també contra els sindicats, acusant-los de flirtejar d'amagat amb ZP. La realitat és sempre més complexa.

Critico els seus actes de violència, però em semblen molt més honestos que els d'aquells sindicalistes amb una idea ben curiosa del verb informar, als quals mai no hem sentit disculpar-se per cap excés coactiu. Volem entendre els vàndals? Doncs comencem indagant per què hi havia moltes més faltes d'ortografia a les pancartes sindicals que no pas a les dels antisistema.