Aus migratòries

La setmana passada vaig viure pendent –com tothom que conec– del rescat dels trenta-tres miners xilens. La retransmissió va esdevenir una mena de reality planetari però he decidit no posar-hi pegues perquè va haver-hi final feliç. Per una vegada el morbo quedava derrotat: tothom volia (vaja, així ho crec!) que tot acabés bé. Aquesta setmana torno a viure el moment del TN amb angoixa, però és una angoixa que no té res a veure amb la setmana passada, és una angoixa trista i pessimista: percebo una mena de febrada que recorre la meva ciutat, el meu país, la vella Europa que tant he admirat, el món sencer. Tothom comença a estar d'acord que els moviments migratoris que hem necessitat i impulsat han esdevingut un problema de difícil solució. No dic que no. Però em fa por sentir que la cancellera alemanya diu que el projecte de societat multicultural ha fracassat. I que diguin que ho ha dit obligada per impedir l'augment de la xenofòbia al seu país i la concreció del sentiment en un partit d'extrema dreta. I ai, a l'acollidora Holanda, als moderns països nòrdics. El tema sorgeix espontàniament a la conversa familiar i els fills ens senten dir que la intolerància mai no ha portat res de bo i que Europa ha viscut episodis terrorífics precedits per ambients enrarits com el que s'està coent. Ells troben que som uns alarmistes, que la història no es pot repetir perquè la humanitat aprèn i progressa. Optimisme, esperança, com correspon a la seva edat. La seva mirada, més confiada que la meva, no aconsegueix tranquil·litzar-me del tot i, com altres vegades, acabo recorrent a la literatura. Com ha tractat el tema de l'emigració? Ho ha fet sovint des del punt de vista de l'immigrant, que ha de deixar el seu país, la seva cultura i en moltes ocasions la seva família, per buscar-se una vida millor, que sovint acaba essent pitjor, en un món nou. Us recomano La cuina del safrà de Yasmine Crowther. I per conèixer el fenomen des dels dos punts de vista, és imprescindible la novel·la Aus migratòries, de Marianne Fredriksson, que descriu amb una bellesa emocionant l'amistat que creix entre una dona sueca i una xilena que s'ha instal·lat al país nòrdic.