Vergonyós

De fa uns mesos –per no dir uns anys–, alguns dirigents de la Lliga de Futbol es queixen de la manca d'equitat en la distribució dels drets televisius cap als clubs, cosa que ha convertit el que els periodistes anomenen “la lliga de les estrelles” o “la millor lliga del món” en una broma patètica. La lliga espanyola –gairebé sempre bipartidista– s'ha convertit en el més semblant a la lliga escocesa, és a dir, solament dos candidats, que reparteixen les golejades entre els altres, que fan de comparsa, atrezzo o com se li vulgui dir. Podríem utilitzar el símil pugilístic espàrrings.

Buscar dades del tema és el més aproximat a una sessió d'esoterisme, però sobre les diferents interpretacions els donaré algunes xifres. Dels 600 milions d'euros per temporada, gairebé la meitat del pastís se l'embutxaquen dues sacrosantes institucions, el Real Madrid, amb un historial tètric, i el Barcelona, amb tòpics tan importants al darrere com el “més que un club”. Pel repartiment del botí, tots dos són més que un club. En canvi, Real Sociedad i Llevant haurien d'anomenar-se “menys que un club” perquè recapten 12 milions per entitat. Si se'n volen fer una idea aproximada: València i Atlético de Madrid se n'emporten 42, i Saragossa, Mallorca i Espanyol, “només” 14. Sobre la discriminació, ja en parlarem un altre dia, però avui ens centrarem en el desastre de tot plegat.

Si valorem que gran part del dispendi el paguen les televisions públiques, ¿com és possible que un país a la ruïna pugui dilapidar aquestes quantitats per l'exhibició d'un esport que només interessa a una part de la població? Quan els polítics miren per on cal retallar, per què no es plantegen intervenir-hi, en comptes de retirar les subvencions a residències d'ancians o de discapacitats? Cal que al Guardiola de torn cada any se li paguin fitxatges d'unes quantitats pornogràfiques, que un país sensat no hauria d'assumir ni sent ric? O ja entrem en el territori de la política? Què diria Martí i Pol?