són faves comptades
El món al revés
No sé a vostè, però a mi ja fa temps que la justícia d'aquest país
em fa basarda
El jutjat d'instrucció número 1 de Gijón ha absolt una dona que se'n va anar sense pagar d'un hotel en considerar que en la seva acció “no hi va haver ànim de lucre”, perquè no es podia demostrar. Segons el diccionari, lucre
és un guany o un profit que hom treu d'alguna cosa. I doncs, com pot ser que si tu t'estàs
catorze dies en un hotel –un establiment,
recordin-t'ho, que viu del que li paguen els
seus clients per allotjar-s'hi– i te'n vas sense pagar la factura que puja a quatre-cents
euros t'absolguin perquè no hi havia ànim de lucre? Doncs què hi ha hagut si no un aprofitament directe dels serveis que allà li prestaven d'allotjament i manutenció? No hi va sortir guanyant la clienta en qüestió? No hi ha sortit perdent l'hotel? Perdonin, però no ho entenc. És un cas flagrant, però, com que no es pot
demostrar… qui dia passa any empeny!
És un petit exemple però força simptomàtic de la subjectivitat de la justícia malgrat les lleis, una mostra de l'arbitrarietat de la justícia. Constatar que estem sotmesos a les lleis de l'atzar i resar perquè el magistrat, jutge o jutgessa interpreti la llei. No sé a vostè, però a
mi ja fa temps que la justícia d'aquest país em fa basarda, però ara cada dia que passa me'n fa més, em fa por. És el món al revés. I ho dic tant pel cas del jutge Garzón com pel cas dels vestits de Francisco Camps. Però sobretot
per la sentència del jurat popular que el va
declarar no culpable i que va certificar que no hi havia proves i que no s'havia pogut demostrar que allò de què se l'acusava hagués passat. Recuperant una expressió que
va dir la dona de Camps en una d'aquelles gravacions memorables, en què segons el jurat
no es podia provar ben res: “S'han passat 20 pobles amb el regalet!” I no només això. He llegit que l'empresa del Departament de Justícia dedicada a la reinserció laboral dels reclusos, el CIRE, s'encarrega de buscar-los feina, però, com que aquí no n'hi ha, els en busquen a Alemanya, a la Xina o a la República Txeca. Amb aquestes condicions i amb els temps que corren, no creuen que a més d'un no li farà res delinquir perquè l'engarjolin i, al cap d'uns anys, rehabilitat, l'enviïn a cotitzar a algun d'aquests països? Ja ho deia jo, el món al revés.
