512 euros per segon que se'n van
Setze mil milions d'euros de dèficit fiscal a l'any són molts milions per a Catalunya i per a qualsevol. I això que ara estem en crisi, perquè anys enrere es parlava de 22.000 milions que se n'anaven per no tornar. Inassumible abans i encara més inassumible ara que estem en època de vaques magres. A Girona diumenge es van reunir més de 1.600 persones, i moltes més van col·laborar econòmicament perquè fos possible, en un acte de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). A l'escenari molts independentistes que treballen perquè Catalunya ho sigui algun dia. I al capdavant l'alcalde de Girona, el convergent Carles Puigdemont. Res de nou per a qui coneix el personatge, que no ha canviat ni un gram el seu discurs des de molts anys enrere, quan començava a exercir el seu ofici de periodista. I al seu costat qui fou alcalde Salt i diputat al Parlament a la llista del PSC i abans senador per l'Entesa dels Catalans, Salvador Sunyer, un patriota. Un patriota assenyat, educat i que toca de peus a terra. Vull dir que en aquest acte de l'ANC hi havia gent polititzada i gent que milita en partits polítics diversos, alguns d'ells gens proclius a la independència, però també gent que ho havia fet, de militar, i ho va deixar estar perquè va pensar que el partidisme els allunyava de treballar pel país o perquè els va superar el cansament per la divisió en el món independentista i l'odi caïnita que s'hi ha practicat. I simples ciutadans.
A l'acte un gran marcador recordava que cada segon se'n van 512 euros d'aquest dèficit fiscal. Però la gran lectura de tot plegat és que hi ha molta gent que ha fet un pas endavant per la independència de Catalunya impensable no fa gaire. La crisi o el que vulguin, però molta gent a la qual no se la podia considerar independentista ara va a aquests actes i se'ls mira amb simpatia. Diumenge al matí, en un camp de futbol, parlava amb un independentista encara jove però de primera hora, dels que s'han jugat la pell per tot això. No sé si va anar a l'acte, però va fer una reflexió que era nova en ell: si Catalunya és un dia independent, ho serà amb gent de dretes i esquerres, amb els que han estat independentistes i els que han defensat l'unionisme. No és nou, però sí que ho és que ho digués un personatge com ell, que havia combatut l'espanyolisme.
