Opinió

la CRÒNICA

El dit de Sant Narcís

Segons la tradició, santa Afra abans de ser santa era meretriu. Tenia una casa de “dones descarrilades” a Augusta –ciutat alemanya que avui és Augsburg– i allà va anar Narcís quan encara no era sant. Potser es va amagar en una casa de meuques perquè l'emperador romà Dioclecià havia engegat una terrible persecució contra els cristians, en el segle quart, i en l'últim lloc a on hauria buscat el nostre patró era en una casa de tolerància. Afra, “deixebla de Venus” segons les cròniques, va ser alliberada “de la gola del negre dragó”, netejada de cos i ànima i introduïda en el col·legi dels màrtirs per la predicació de Narcís. I amb ella, les seves esclaves Digna, Eunomia i Eutropia, i la mare d'aquesta darrera, Hilària. Una bona collita!

Fugint dels perseguidors, Narcís va arribar a Girona l'any 304 procedent d'Augsburg, acompanyat del diaca Fèlix o Feliu. I aquí hi ha un altre misteri perquè quan Narcís va ser a Girona Fèlix o Feliu “l'Àfricà” ja era mort, per la qual cosa s'ha de pensar que el seu diaca, que també es deia de nom Feliu o Fèlix, i igualment va sofrir martiri, era un altre. Una coincidència ben estranya!

Narcís va ser sacrificat i enterrat a Girona. Però la invasió dels sarraïns va obligar a amagar el cos fins que a finals del segle X el bisbe Miró el va recuperar. Havien passat 700 anys però es va trobar en un sepulcre juntament amb dos màrtirs més i no se sap quines eren les restes de cadascun, però es va dir que era incorrupte. Això ho va testimoniar el bisbe Berenguer Wifred l'any 1087 i així ha continuat per segles i segles.

Enter del tot? No! Al cos li faltava el peu esquerre, substituït per un tros de fusta. Es va descobrir que aquell peu que faltava era a Perpinyà, venerat a la col·legiata de Santa Maria. L'any 1865, per un acord entre els bisbes de Girona i Perpinyà, el peu va tornar a la seva ciutat. El 29 d'octubre de 1865 es va festejar el retorn amb una gran processó. Però –compte– del peu se n'havia tallat un dit, que és tot el que es va exhibir pels carrers. De la resta d'aquella extremitat ningú en va saber mai més. Hi havia una veritable passió per les relíquies i algú se la va apropiar!

L'agost de 1936, el que quedava de Narcís fou profanat, exhibit vergonyantment a la Sala Municipal de la Rambla i soterrat en lloc desconegut. I quaranta anys més tard un dels profanadors va confessar el lloc a on ho havia enterrat, prop del riu Ter. Unes persones entusiastes varen excavar el lloc assenyalat pel confés però no es van trobar més que restes d'animals. Joaquim Pla Cargol ho ha deixat escrit: els gironins volien tenir a casa un tros de tela, rastrejat per la mòmia del sant. Per complaure la gent es va substituir la tela per cotó, més fàcil de torcejar. És aquell cotó que demà de bell nou serà àvidament objecte de culte. Bones fires!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.