Sense ‘Àgora' ni debat

Dilluns passat el programa nocturn de debat i entrevistes de TV3, Àgora, que en la darrera etapa dirigia i presentava Xavier Bosch, posà fi a la seva trajectòria de tretze anys per decisió dels responsables de la casa. En aquests llargs i intensos anys, han passat pel programa, com a entrevistats o participants del debat públic, infinitat de personatges de l'actualitat catalana, espanyola i internacional. Què substituirà ara l'únic programa de debat del primer canal de la nostra televisió pública?

El problema no és que es posi fi a un determinat espai com Àgora. La direcció ha al·legat que ja feia molts anys que era a la graella. És una raó suficient? D'altres han dit que la seva quota d'audiència era mínima i que els temes i invitats tenien un interès molt irregular. Però una cosa i l'altra tindrien fàcil solució: busqueu una bona franja de prime time a la graella (per exemple, després del TN vespre, i no en plena mitjanit) i proposeu cada setmana un tema candent d'actualitat a debatre entre polítics i responsables institucionals (no amb tertulians professionals o amb experts sense responsabilitats). Tindreu un alt seguiment garantit i la ciutadania ho agrairà.

El problema de fons que en aquest punt arrossega de sempre TV3 és que el primer canal de la televisió pública i nacional de Catalunya no ha apostat mai per desplegar amb convenciment un programa periòdic de debat de qualitat sobre política (en general) i sobre polítiques (sectorials).

I ara ningú s'ha prestat a explicar amb què pensen substituir l'Àgora la pròxima temporada. A falta d'informació, es fan córrer especulacions preocupants sobre supressions d'altres programes de qualitat, com ara Singulars o Sense ficció, que eren marca de la casa, i que s'afegirien al lamentable desmantellament ja consumat del Canal 33. La preocupació pel futur del servei públic de qualitat es fa més angoixant en veure com està gestionant la CCMA l'ERO que es vol aplicar a 312 treballadors, sota responsabilitat exclusiva de CiU i amb una falta de transparència i de diàleg inaudita.

No demanaré ara garanties per a la continuïtat del model de servei públic, nacional i de qualitat que ha estat fins ara la clau de l'èxit de TV3 i de Catalunya Ràdio. Em limitaré a suggerir als alts responsables de la CCMA i de TV3 una atenció singular per incorporar en la programació de la nova temporada almenys un espai regular de debat públic i polític de qualitat.

Perquè, en plena eclosió d'uns moments històrics transcendentals per al país, a quin canal televisiu podem acudir els catalans i catalanes per formar-nos una opinió dels grans temes en joc i dels líders o partits més fiables? Hem de buscar a Youtube o a als espectacles polítics dels canals espanyols tipus La Noria les respostes a les grans qüestions que algun dia haurem de votar? O podem quedar satisfets amb la catarsi setmanal de les paròdies, sovint genials, de Polònia?

Certament, no deu ser gens còmode per als directius d'una televisió pública dissenyar i mantenir un espai de debat compromès amb els reptes de l'actualitat més punyent i conflictiva. Però hi ha algun àmbit d'actuació que justifiqui millor la missió d'un servei públic que donar visibilitat regular a la confrontació democràtica dels diferents interessos en joc?

S'ha acabat l'Àgora. Però la urgència de disposar d'espais institucionals de visibilitat i debat en l'única pantalla catalana de tots sobre les opcions de present i de futur que s'estan debatent arreu de la geografia catalana clama al cel. El debat social i polític és al carrer, al treball, a l'escola, a l'esplai. La nostra televisió pública no el pot ignorar o silenciar. Mirall i reflector de la realitat, TV3 ha de transcendir el dictat confortable de l'entrevista i assumir el risc de la confrontació de posicions, un format de resultats imprevisibles, però que obliguen l'espectador a discriminar i a prendre partit.