La columna
Dues vides paral·leles
Espriu i Ivon l'Escop, defensors de la llengua
Dues trajectòries paral·leles les uneixen, amb trenta anys de distància, les vides de dos escriptors, en aquest any dels seus aniversaris. De Salvador Espriu, els cent anys del naixement. De Ricard Aragó, més conegut amb el pseudònim d'Ivon l'Escop, els cinquanta anys de la seva mort.
Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1913. Ivon l'Escop havia nascut a Santa Coloma el 1883.
Tots dos van cursar estudis superiors: Espriu, a la Universitat de Barcelona; L'Escop, a la Pontifícia de Tarragona.
Tots dos van residir sempre a Barcelona. Espriu al passeig de Gràcia; L'Escop a la plaça de Sarrià.
Espriu no es va casar mai i L'Escop es va fer capellà.
Espriu va dir que havia viscut “per salvar-nos els mots”. L'Escop va fundar La Lliga del Bon Mot.
Espriu va escriure la Primera història d'Esther com el testament d'una parla moribunda i la prova de les possibilitats literàries de la llengua catalana. L'Escop va escriure La paraula per donar gruix científic a la llengua a la llum dels lingüistes més innovadors del moment.
L'obra d'Espriu, estrenada el 1957, va ser menystinguda i bescantada pels crítics teatrals de quatre diaris barcelonins. El llibre de L'Escop, publicat l'any 1921, va ser totalment ignorat pels estudiosos de l'època.
L'obra d'Espriu, tanmateix, a judici de Joaquim Molas, “constitueix un dels experiments més prodigiosos a què la llengua catalana ha estat sotmesa”. I l'obra de L'Escop, tanmateix, a judici de Santiago Mollfulleda, “si hagués estat degudament reconeguda, hauria fet avançar en uns quants lustres els estudis de lingüística general”.
Espriu i L'Escop, cada un en el seu temps, van viure obsedits per salvar, protegir, dignificar i defensar la llengua, les paraules essencials que ens permeten viure com a persones i sobreviure com a nació. Potser és oportú, doncs, recordar el seu exemple a les envistes de l'11 de setembre.
