la crònica /

Per massa!

Els dies 8 i 9 d'agost El Punt recollia l'opinió que tenen de Catalunya 21 corresponsals de premsa estrangers. El resultat sorprèn. Hom creia que sintonitzaven amb la nostra idiosincràsia, i més els de països que han lluitat per un estat federal o per la independència. Molts ens troben «massa catalans» i afirmen que «demanem massa».

Destaquen la diversitat i riquesa de la nostra cultura i lloen l'estil i la forma de vida que tenim. La llengua, en canvi, és la incompresa. Amb excepcions, no reconeixen que és un dels trets de la nostra autèntica identitat, que històricament ha traspassat fronteres i ha estat escoltada amb respecte en els fòrums mundials. Les paraules i la música de Pau Casals a la seu de l'ONU, a Nova York, van marcar un precedent. Sense la llengua no hi hauria país.

Les seves afirmacions i opinions són una mena de samfaina. Vegeu sinó:

–La llengua: «Fa més nosa que favor!», declaren, i eliminarien el català a les escoles. D'altres diuen que «els immigrants s'integrarien millor en castellà». Un nord-americà: «El bilingüisme és saviesa i convivència.» Un suís: «Un estranger que vulgui parlar català és una rara avis.» «S'ha de fomentar, però no obligar», diu un brasiler. «L'idioma és prescindible», pontifica un alemany. «El català és pur folklore», fan. «Em vaig enamorar del català amb les cançons infantils», fa un anglès. «El castellà és prioritari», diu un francès.

–La cultura: «Barcelona, multicultural i cosmopolita, representa Catalunya», fa un. «El millor és la diversitat cultural», diu un brasiler. «És una identitat dins d'Espanya», creu una argentina. «Cada cultura és diferent i dins de cadascuna hi ha de tot», fa un pactista.

–Catalunya: «És una carta que serveix de comodí o per matxucar», diu una polonesa. Una alemanya no entén el nacionalisme d'esquerres: al seu país és de dretes. «Plora massa!», diu un alemany que no recorda el pla Marshall. Un afirma: «Tindrà un gran paper a la Mediterrània.» Una alemanya: «Els catalans són victimistes.» Un declara: «La relació Catalunya-Espanya és d'amor-odi». Una lituana: «No existeix la identitat espanyola!»

–Independència: «Hauria de passar quelcom molt gros per assolir-la», creu una brasilera. «Entenc més un estat federal que la independència», fa una italiana. Un argentí: «Hi ha un antiespanyolisme visceral.» Un holandès no entén l'afany d'independència.

És clar que per assolir estat és necessari el procés nacionalista i independentista. Si els professionals de l'opinió, ben documentats, ens defineixen malament, no és gens estrany que tribus importants amb informació esbiaixada ens menystinguin. Potser desorientem en no saber prou bé què volem i on anem, amb què mai no estem d'acord.

Un billarista veterà, que sabia molt bé què volia –guanyar!–, quan errava una carambola per poc, em deia: «Per massa, Marca, per massa!» I l'apuntava com a bona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.