Prioritats

Dels molts arguments que s'han fet servir per desacreditar el procés de Catalunya cap al que vulguin els seus ciutadans, un dels que encara sorprèn més és el de les prioritats. El més suat és el que diu que l'objectiu principal d'aquests mesos ha de ser sortir de la crisi i no pas lluitar per la independència. “Estan en crisi i aquests pensant en la independència.” Potser caldria canviar l'ordre de la frase i la conjunció copulativa per la causal: “Aquests pensant en la independència perquè estan en crisi.” Ajudaria a entendre la cosa, no en exclusiva, però també. O també es comprendrà tot quan s'entengui que la independència és una eina per viure millor i no un objectiu en si i perquè si. El cas és que ja devem haver sortit de la crisi, certament, perquè en una sola setmana el PP ha paralitzat els pressupostos de Catalunya, ha recorregut contra l'obertura de noves delegacions de la Generalitat a l'exterior i ha recuperat la cadena perpètua. Que, com tothom sap, són tres qüestions cabdals i de les quals la gent no para de parlar. Tu agafes un autobús, un metro o a la cua del forn i no es parla d'altra cosa. És particularment hipòcrita el cas de les ambaixades. En tota la crisi, des del 2008 que va esclatar, el 2010 quan es va admetre i el 2011 que es va actuar, no s'ha tancat ni una sola oficina diplomàtica espanyola. Encara més, com bé recull el diputat Pere Aragonès a #cosesdelboe, en els últims anys s'han fet les més estrambòtiques inversions, com per exemple 6 milions d'euros a la residència de l'ambaixador espanyol a Rabat (Marroc). El pressupost del Ministeri d'Afers Estrangers pel 2014 va ser de 995 milions d'euros. Per aquest 2015 és de 1.043 milions. És evident que Margallo i el govern espanyol deuen tenir els seus motius per reforçar la presència diplomàtica al món. Encara més, aquests motius es deuen assemblar bastant als que té Catalunya però, com a la Revolta dels animals, tots som iguals però n'hi ha uns que són més iguals que els altres.