Política

Procés sobiranista

Guerra de banderes i retrats

La proclamació de la República ha mantingut, en la majoria de casos, les banderes espanyoles als ajuntaments, excepte en algunes ciutats com ara Girona i Sabadell

Tot i la crida d’alguns partits per retirar els retrats del president Puigdemont cessat en aplicació de l’article 155, de moment només Tarragona i el Vendrell ja ho han materialitzat

A la majoria de llocsni s’ha despenjat el retrat del president Puigdemont ni ara per ara es pensa fer-ho

La benvinguda de la República Catalana no ha passat per alt en alguns ajuntaments del país. A uns pocs els ha faltat temps per fer desaparèixer la bandera espanyola però també n’hi ha que han aprofitat la destitució del president, Carles Puigdemont, en aplicació de l’article 155 de la Constitució, per treure el retrat que habitualment es troba a les sales de plens o als despatxos d’alcaldia. Un dels episodis més sonats, per la immediatesa, va ser el de Girona, que minuts després de proclamar-se la independència, quan la plaça del Vi era plena de gent, la rojigualda es va esfumar. Aquell dia, l’alcaldessa, Marta Madrenas, era a Barcelona i va trucar donant instruccions perquè no fos despenjada però no hi va ser a temps. Madrenas, que s’ha mostrat respectuosa amb els símbols, va explicar que era partidària de despenjar-la però que calia fer-ho en el moment oportú i amb dignitat. Sigui com sigui, en aquests moments, a la façana de l’Ajuntament hi ha la senyera, però no la bandera espanyola.

Un cas semblant es va viure a Sabadell, però la polèmica encara dura. Un cop acabat el ple de divendres, el govern municipal va tirar pel dret i va treure tant la bandera espanyola com l’europea. Una decisió que no va agradar gens ni al PP ni a Cs, que a banda de demanar que hi tornessin a onejar, van denunciar la situació a la Delegació del Govern. Però per si això no fos prou, els regidors de Cs van pensar que el millor que podien fer mentre “no es restitueix la legalitat” era penjar una bandera al seu despatx que ara es pot veure des de la façana principal. Com a resposta, Guanyem Sabadell, que forma part del govern local juntament amb Crida per Sabadell, ERC i Unitat pel Canvi, van posar-hi la republicana. Si Sabadell manté que intentarà resoldre la guerra de banderes en el ple, a la majoria dels municipis no hi ha hagut cap canvi i en els llocs on fa temps que l’espanyola no hi és, continua sense ser-hi, com ara a Banyoles, Olot, Sallent, Berga o les Borges Blanques, i menys ara que “és un país estranger”, com apunta algun alcalde; i allà on mai s’ha mogut de lloc, es manté hissada a llocs com Mataró, Barcelona o Lleida.

Un altre fet curiós va ser el de Pineda de Mar, al Maresme, que ha hagut de fer una declaració institucional per sortir al pas arrel de la publicació d’un vídeo en què es veia com un agent de la policia local retirava la bandera espanyola del balcó de l’Ajuntament. A banda de denunciar la manipulació de l’enregistrament en qüestió, des del govern del PSC s’afirma que es va decidir despenjar-les totes per les amenaces d’actes vandàlics però pocs minuts després se’n van desdir i es va assumir el risc tornant-les a col·locar. Però també hi ha poblacions que han retirat la rojigualda coincidint no tant per la proclamació de la República sinó com a mostra de rebuig per les càrregues policials que hi van haver l’1 d’octubre o, més recentment, els empresonaments dels presidents de l’ANC i d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. L’alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer (ERC), explica que així donaven compliment a les mocions contra l’article 155 i en defensa dels detinguts.

A Figueres, ja fa un parell de setmanes que no hi oneja cap bandera als quatre pals de la façana consistorial. En aquell moment la versió del govern local va ser que s’havien retirat totes perquè calia portar-les a rentar. Però si Figueres encara no ha fet net, a Cervera, l’alcalde Ramon Royes (PDeCAT), explica que l’absència de la bandera espanyola es remunta a fa uns tres anys. “La vam haver de treure, després que la robessin diverses vegades i costés uns 70 euros reposar-la, però durant la restauració de la façana una màquina va trencar un dels pals i ara només en tenim tres; una per a la catalana, una per a la de Cervera i l’altra, per a l’europea”, afirma.

De relats sobre les banderes n’hi ha de tots colors, però pel que fa al retrat del president Puigdemont, en la majoria dels municipis consultats ni s’ha tocat, ni es pensa fer-ho, de moment. Un dels pocs que sí que ho ha fet és Tarragona, que va despenjar-lo dilluns tant del saló de plens com del despatx d’alcaldia. L’ordre la va donar el mateix batlle, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), en el primer dia laborable després de la destitució de Puigdemont per part del govern espanyol. “L’Ajuntament de Tarragona ha passat a aplicar l’article 155 de la Constitució tan ràpidament com ha sabut”, es lamentava la CUP, que qualifica la decisió de l’alcalde “d’humiliant” i que l’únic que busca és “quedar bé davant del rei i el seu soci de govern, el PP”. Si a la capital tarragonina s’ha aconseguit esborrar del mapa Puigdemont, qui també ha seguit els seus passos és el Vendrell, on governa el PSC amb el PDeCAT i un regidor no adscrit que va ser el cap de llista d’ERC, que també s’ha desfet de la fotografia. En canvi a Valls i a Tortosa, el retrat que s’ha tret del seu lloc és el del rei Felip VI.

Tot i que no de forma generalitzada, Cs ha començat a demanar als governs municipals que despengin la imatge de l’expresident de totes les dependències públiques perquè ja ha estat cessat del càrrec. A Amposta, on governa Esquerra amb majoria absoluta des del 2015, no hi ha rastre tampoc de la foto, però no des d’aquesta setmana, sinó des de l’inici del mandat. “No en tenim”, es limiten a dir fonts municipals, com a Barcelona, que tampoc no l’han hagut de tocar perquè en llocs com ara el saló de plens, no hi ha sigut mai. A Vic, en canvi, des que governa Anna Erra (PDeCAT) no hi ha penjat cap retrat, com a Berga, que ni hi ha banderes ni fotos des de fa anys. L’alcaldessa Montse Venturós (CUP), explica que en el moment en què Artur Mas va fer el pas al costat, es va treure el retrat del seu despatx i que després, un cop es va enviar el de Puigdemont, mai es va arribar a col·locar, no perquè no el vegi com a president, sinó perquè no creu que s’hagi de personalitzar el projecte d’un país. “Es com si la meva cara hagués d’estar penjada per tot Berga, seria estrany, oi?”, diu.

Però si hi ha municipis que ni tan sols van penjar el retrat, d’altres com ara Igualada fa només uns mesos encara tenien al saló de sessions els de Joan Carles I i el d’Artur Mas. De fet, l’Ajuntament ho va fer el juliol i a hores d’ara encara no els han substituït. A Mollerussa, que ni s’ha retirat cap fotografia ni tampoc es preveu fer-ho, l’alcalde, Marc Solsona (PDeCAT), assegura que ara es considera un “alcalde del nou Estat català en forma de república” i, en aquest sentit, ha mostrat el seu compromís per “actuar i fer el que convingui” per fer-la efectiva des del municipi.

Les excepcions
Amb la proclamació de la República ja materialitzada, de les grans ciutats catalanes, només Girona i Sabadell van treure la bandera espanyola dels ajuntaments el mateix di, i des d’aleshores no la tenen penjada. D’altra banda, amb el 155 en marxa per part del govern de Mariano Rajoy, només Tarragona i el Vendrell han retirat el retrat del cessat president Carles Puigdemont de les sales de plens municipals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Constitucional tomba la sentència del Suprem contra el raper Strawberry

madrid

Sánchez insta ERC a facilitar l’aprovació dels pressupostos de l’Estat

Madrid

Els caps de la Brimo asseguren que era impossible fer passadissos i perímetres de seguretat el 20-S a Economia

madrid

Banc Sabadell i Caixabank neguen pressions per treure les seves seus socials de Catalunya i al·leguen motius “tècnics”

barcelona

El Govern insisteix a demanar un mediador i el reconeixement de “presó i exili” a la taula de diàleg

barcelona

El fotoperiodista Jordi Borràs reuneix en un llibre les imatges més potents de les protestes per la sentència de l’1-O

Barcelona

La jutgessa de vigilància penitenciària autoritza el permís de tres dies a Sànchez tot i l’oposició de fiscalia

barcelona

Un TC dividit avala la presó preventiva de Romeva dictada pel Suprem pel “risc de fuga” i “reiteració delictiva”

madrid

Mor l’expresident d’Egipte Hosni Mubarak als 91 anys

brussel·Les