Brussel·les no actuarà davant el tancament de webs de l’1-O
La Comissió Europea descarta pronunciar-se perquè creu que el cas encara té recorregut judicial a l’Estat espanyol
La resposta arriba més d’un any després que la Generalitat presentés la queixa
L’executiu europeu dona formalment el cop de porta a les queixes del govern català pel tancament de webs de l’1 d’octubre. En la resposta per escrit al llavors secretari de Telecomunicacions, Jordi Puigneró, ara al capdavant de la cartera d’Administracions Públiques, la Comissió Europea va comunicar dimecres passat a les autoritats catalanes que ha “tancat el cas” perquè considera que aquest encara té recorregut a través de la justícia espanyola. A més, en la missiva signada pel director general de Xarxes de Comunicació, Continguts i Tecnologies en nom del comissari de Mercat Digital Únic, Andrus Ansip, aquest ressaltava que “un nombre significatiu de pàgines” han estat reobertes.
Tot i descartar cap mena d’investigació o mesura sobre la clausura de webs, la resposta a Puigneró reconeix que aquest tipus de mesures només es poden aplicar si són “apropiades, proporcionals i necessàries en una societat democràtica”. També emfatitza que les restriccions de webs han de ser “conformes a la Convenció Europea per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals”. Ara bé, més enllà d’assenyalar les normatives europees sobre telecomunicacions i llibertat d’expressió a tenir en compte en aquests casos, l’executiu europeu no entra a valorar si hi ha hagut o no una violació d’aquestes lleis, tal com defensa la Generalitat.
En els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre la Guàrdia Civil va tancar per ordre judicial fins a 140 webs, entre aquestes la de l’ANC o d’Empaperem.cat, que coordinava les encartellades massives per promocionar la votació. Fins i tot, el Tribunal de Justícia de Catalunya va ordenar a Google que retirés de Play Store l’aplicació que permetia saber on s’havia de votar l’1-O. La resposta de Brussel·les arriba just després que Puigneró denúncies el silenci al llarg d’aquest any al Defensor del Poble Europeu. De fet, la carta està signada l’endemà que el conseller registrés la queixa. Puigneró creu que la CE “s’ha vist obligada moure fitxa”. Sobre el contingut de la missiva, el govern considera que “en certa manera obre la porta a admetre que el tancament de webs, dominis i aplicacions es va fer de manera desproporcionada per l’Estat”.
