Objectiu: rearmar el 52%

Rearmar és el terme bèl·lic triat pel president, Pere Aragonès, per descriure el que cal fer amb l’independentisme un any després de la victòria més gran en diputats i en percentatge de vot al Parlament. Transcorregut aquest temps des de les eleccions del 14 de febrer, què queda de la majoria del 52%? La victòria no ha servit per pactar un nou full de ruta ni per aclarir l’horitzó sobiranista. Al contrari, els partits que van investir Aragonès no han estat capaços de tirar endavant plegats la llei més important de l’any, que és la del pressupost, i el govern ha hagut de recórrer als comuns per evitar una pròrroga pressupostària. Els socis de govern de Junts per Catalunya van admetre aleshores que la majoria del 52% havia quedat “alterada”, “esquerdada” o “trencada”. I des de llavors va quedar enlaire la qüestió de confiança a què el president havia pactat amb la CUP que se sotmetria a mig mandat. El mateix Aragonès la va deixar aparcada.

Caldrà veure si en la conferència que té previst pronunciar demà per reconstruir la unitat apaivaga la incertesa al voltant de si el govern té possibilitats d’esgotar la legislatura. Els anticapitalistes reclamen al president que situï en l’horitzó polític un altre referèndum.

El cas és que els diferents membres del govern asseguren que l’executiu està unit, malgrat l’existència d’episodis de fricció al llarg del primer any de vida, com són les diferències dels socis sobre el suport als comptes de Pedro Sánchez, l’ampliació de l’aeroport del Prat, la taula de negociació del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol, el restituït destituït major Josep Lluís Trapero, l’absència d’ERC al Consell per la República o el pressupost, per posar només alguns exemples. Diuen que són coses dels governs de coalició, i que a La Moncloa les diferències entre socialistes, podemites i comuns són més sagnants.

ERC i JxCat es miren permanentment de reüll en un context de repressió rampant, com la que ha deixat sense escó el cupaire Pau Juvillà per uns llaços grocs –que va desembocar en una aturada inèdita i infructuosa del Parlament– o la que portarà la consellera Natàlia Garriga a declarar pels preparatius de l’1-O el 14 de març.

Val a dir que la victòria del 14-F va ser històrica, i que el 52% es va assolir sumant-hi els vots de l’extraparlamentari Partit Demòcrata. Tanmateix, tal com recordava el conseller Jaume Giró en una entrevista recent a aquest diari, l’independentisme hi va perdre 640.000 vots. En la mateixa entrevista, Giró elogiava el tarannà del cap de l’oposició, Salvador Illa, i recordava que el govern s’ha d’entendre amb el PSC al Parlament, com ha fet amb la renovació de diversos càrrecs d’òrgans que depenen de la cambra.

Si Aragonès no s’afanya a rearmar l’independentisme, es trobarà unes eleccions municipals que sens dubte dificultaran la comesa. I tot això, a les envistes de les conseqüències que puguin tenir enguany les victòries del front internacional en matèria judicial.