25 anys de pugna
ERC i Junts estan immersos en un combat electoral des que a finals dels noranta el primer va començar a esgarrapar l’espai de CiU
El xoc afecta el moviment independentista, dividit entre les elits i les bases i sense projecte
Experts indiquen que les municipals del 2023 són una data clau
Hi ha unanimitat en establir el 2012 com la data d’inici del procés independentista amb la manifestació multitudinària de l’Onze de Setembre reivindicant la independència mentre el govern d’Artur Mas (CiU) negociava un pacte fiscal amb Rajoy. Deu anys després, el procés, que un sector dona per acabat amb els fets d’octubre del 2017 mentre un altre encara s’hi aferra i intenta reconstruir-lo, arriba adulterat a l’aniversari i amb una divisió extrema en el si del moviment independentista.
Dues esquerdes esquincen a hores d’ara el moviment al bell mig de la Diada: una, la creada entre les elits dels partits i les bases, i l’altra, la provocada per la batalla electoral que enfronta Junts –abans l’extinta CiU– i ERC des que a finals dels anys noranta la coalició del president Jordi Pujol va veure amenaçat el seu espai nacionalista i independentista per l’embranzida republicana dirigida pel llavors dirigent del partit Josep-Lluís Carod-Rovira. Així ho assenyala el doctor i professor de ciència política de la UAB Oriol Bartomeus. “I és clar que un moviment dividit no és un moviment guanyador”, remarca el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella. Aquest professor afegeix un element més a l’anàlisi: la divisió interna que també pateix Junts per Catalunya i que s’ha intensificat després que la presidenta del partit hagi estat suspesa de drets i deures com a diputada i, consegüentment, deixés la presidència de la cambra.
En aquest escenari polític transcorre la Diada d’enguany, i per aquest motiu tots dos politòlegs ja avancen que les eleccions municipals que s’han de celebrar el juny de l’any que ve seran una data clau sempre que el resultat sigui clar i desfaci l’empat actual entre ERC i Junts.
Una batalla amb empat
De moment, aquest empat regeix les relacions entre tots dos partits i socis de govern. Els republicans només van obtenir un escó més que Junts en les eleccions del 14 de febrer del 2021, gairebé vint-i-cinc anys després que ERC deixés enrere un període turbulent i comencés a sumar escons amb xifres de dos dígits. Bartomeus fixa a final dels anys noranta l’inici d’aquesta batalla electoral entre ERC i Junts, una pugna que no ha acabat i que, segons aquest professor, també explica molt bé com s’ha anat desenvolupant el procés, ja que tots dos partits s’han anat mirant de reüll al llarg de tot aquest temps. “Potser ara és més evident la divisió, però a partir del 2018 ja s’observava una certa desorientació perquè no hi havia horitzó, no hi havia full de ruta, no hi havia projecte conjunt”, indica Bartomeus, en aquest afany d’ERC per guanyar terreny i de Junts per no quedar-ne despenjat.
Diada preelectoral
La pandèmia accentuaria la desmobilització, però a hores d’ara ja s’han visualitzat dues estratègies ben diferenciades per guanyar poder. “Un partit intenta atreure i capturar en exclusiva la base més mobilitzada”, explica en referència a Junts, mentre que ERC “vol i dol”, indica. Prova d’això ha estat el recent anunci del president confirmant que avui no anirà a la manifestació de l’ANC i que sí que ho farà a l’acte d’Òmnium. Caldrà veure com afecta això la mobilització, i més després que les darreres enquestes ja apuntaven a un cert cansament i desinterès dels menys activistes, que fins ara havien participat en la manifestació de la Diada.
En aquest sentit, Bartomeus qualifica d’“espectacular” el canvi de papers que han exhibit les dues formacions en els darrers cinc anys. Junts s’ha mogut cap a posicions “més radicals” quan, paradoxalment, és hereu d’un partit d’ordre com era CDC. ERC, per la seva banda, pren posicions molt més moderades.
“Més que un xoc d’estratègies, el que veig és un combat purament electoral que avui és més important perquè tenim eleccions. Un combat que es va endur l’Estatut, el govern d’esquerres i que explica el perquè el procés evoluciona com evoluciona amb dos partits en coalició que només es barallen per veure qui és més independentista”, afirma.
Botella posa l’accent en la manca d’una majoria que pugui aportar un projecte comú. “Amnistia i autodeterminació són consignes”, diu Botella, “propaganda”, afegeix Bartomeus. “Cal explicar un projecte tangible amb agenda i accions per dur a terme”, demana Botella. En canvi, “ningú és capaç d’assumir la responsabilitat de llançar un programa ambiciós, nou”, afegeix. Bartomeus assenyala que ERC “no té les mans lliures amb Junts enganxada al clatell”. Si no fos així, creu que el partit tindria una línia més clara i pragmàtica tot reconeixent que el govern espanyol mai negociarà ni l’autodeterminació ni l’amnistia perquè “seria un suïcidi”, i més en temps d’eleccions al Congrés, afirma. Uns nous comicis que també poden fer variar tot el tauler polític si el govern canvia de color, la qual cosa porta l’estancament, i no només entre les files independentistes. “Ni la CUP s’atreveix a construir un espai potent a l’extrema esquerra amb gent de Podem, per exemple, ni ho fan els constitucionalistes”, indica Botella.
Prova d’aquesta falta de projectes és el resultat de les eleccions al Parlament dels últims deu anys, ja que en cada convocatòria, assenyala el catedràtic, ha guanyat un partit diferent. L’any 2012 quedava primera CiU i posteriorment li seguirien Junts pel Sí (2015), Ciutadans (2017) i el PSC (2021). Ara, sense una clara majoria, ERC està lligada de peus i mans, ja que Junts encara té força per condicionar-la. Per aquest motiu cap dels dos politòlegs vaticina un trencament del govern, i reiteren la importància de les municipals per poder tancar la pugna electoral.
