L’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació recorda al PSOE el compromís de votar la resolució del conflicte

El grup promotor de l’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació (ASAA), nascut l’abril del 2022 i encapçalat per David Fernàndez, Carme Forcadell, Marina Geli, Quim Forn i Anna Sallés, entre d’altres, ha recordat aquest divendres el compromís adquirit pel PSOE el gener del 2020 en què va signar un acord per sotmetre a “validació democràtica a través de la consultat” qualsevol pacte sobre el futur de Catalunya. “No trobaran cap resposta política democràtica que acrediti més suport social majoritari que el del referèndum i l’autodeterminació”, assegura el grup en un comunicat, en què també emplacen el PSOE i Pedro Sánchez a “proposar qualsevol altra resolució política que sumi un 80% de suport civil, social i popular”. L’ASAA també recorda als socialistes espanyoles que l’anomenada Declaració de Pedralbes, un acord signat entre la Moncloa i la Generalitat el 2018 amb l’objectiu de “recerca de respostes polítiques que atenyin un ampli suport de la societat”, tot recordant que en el CEO del mes d’abril passat el suport al referèndum com a mecanisme de resolució democràtica tornava a assolir el suport d’un 77% de la població.

L’ASAA també remarca que, després del 23-J, la demanda d’amnistia i d’autodeterminació compta amb un “indèntic suport social” i recorda que la demanda democràtica bàsica de la fi de la repressió i de la resolució democràtica del conflicte del conflicte, sintetitzada amb la demanda d’amnistia i autodeterminació té un “suport estructural, estable i permanent” de la societat catalana.

En aquest sentit recorda que hi ha 500 persones encara pendents de judici relacionades amb la repressió “desfermada” a partir de l’1 d’octubre del 2017. “Només els fets coneguts durant la darrera setmana ho evidencien categòricament. Hem vist com fiscalia sol·licitava reactivar l’euroordre contra el president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín; com es prorrogava fins al gener la investigació sobre les protestes d’octubre de 2017 a l’Audiència Nacional; com s’ordenava l’ingrés a presó de Dani Gallardo; com tres joves afrontaven penes de presó de 14, 7 i 3 anys d presó a l’Audiència de Barcelona; o com s’ha descobert un nou infiltrat en el sí de moviments socials –el quart descobert en un any dins d’organitzacions democràtiques”, afirmen.

També recorden que hi ha més de 200 entitats que han signat l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació i que espais polítics com ERC, Junts, la CUP, Procés Constituent, MES, EUiA, l’AMI i moltes altres també s’hi han adherit. També recorden que 300 ajuntaments ja han signat l’Acord Municipal per l’Amnistia i l’Autodeterminació en plenari municipal, incloent-hi Barcelona i Girona. L’objectiu és aconseguir que s’hi sumin 800 ajuntaments abans de desembre d’aquest 2023.