Política

ruanda

Detenen a Bèlgica un exministre ruandès per la participació en el genocidi del 1994

Mbonampeka és acusat d’haver ordenat l’assassinat de més de 21.000 persones a l’hospital psiquiàtric de Ndera

La Fiscalia ruandesa ha confirmat aquest dimecres a Efe que Stanislas Mbonampeka, exministre de Justícia i gendre del primer president del país africà, Dominique Mbonyumutwa, va ser detingut dijous passat a Bèlgica per la seva participació en el genocidi de Ruanda el 1994. “L’arrest de Mbonampeka és part del que Ruanda ha impulsat durant molt de temps, que és que tots els que van cometre crims siguin processaments o retin comptes”, ha dit el portaveu de la Fiscalia, Faustin Nkusi.

Ibuka, una organització paraigua de les associacions de supervivents del genocidi, ha celebrat la detenció de Mbonampeka, de 82 anys. “Tot i que la seva detenció s’ha endarrerit, almenys ha estat finalment detingut. Això és un alleujament i dona esperança als supervivents i a les famílies dels qui van ser assassinats a les seves ordres”, ha declarat a Efe el president d’Ibuka, Philbert Gakwenzire, que ha destacat que l’entitat espera que sigui extradit malgrat la seva avançada edat.

“Ser vell no hauria de ser una excusa per no jutjar a algú com va succeir amb Félicien Kabuga [...] Que una persona sigui gran no vol dir que els crims hagin expirat”, va afegir Gakwenzire, en referència a aquest empresari el judici del qual un tribunal de les Nacions Unides va decidir no fer pel seu mal estat físic.

Mbonampeka és acusat d’haver ordenat l’assassinat de més de 21.000 persones a l’hospital psiquiàtric de Ndera, al districte de Gasabo, a la capital del país, Kigali. El 17 d’abril de 1994, soldats belgues van decidir abandonar aquest centre mèdic i evacuar també el personal del seu país que hi treballava i van deixar exposat l’hospital davant l’atac aquella mateixa tarda, ordenat presumptament per Mbonampeka, de l’Exèrcit nacional i les milícies hutus Interahamwe (“Els que barallen junts”, en idioma kiñaruanda), responsables de gran part dels assassinats comesos entre l’abril i el juliol de 1994.

Durant els següents dies, els atacants van forçar totes les persones que hi havia a l’hospital a sortir de l’edifici, els van separar segons la comunitat a la qual pertanyien i van matar els tutsis.

El genocidi, del qual es compleixen trenta anys diumenge que ve, va ser una de les pitjors matances ètniques de la història recent de la humanitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Romero creu que un pacte de Junts i ERC és “tornar al passat”

barcelona

Normalitat en les eleccions basques més incertes pel frec a frec entre el PNB i EH Bildu

barcelona
País Basc

Les urnes decideixen avui la força hegemònica dins el sobiranisme

BARCELONA
Estats Units

La Cambra de Representants dels EUA aprova el paquet d’ajuda militar a Ucraïna

BARCELONA
POLÍTICA

Infraestructures, habitatge i ocupació prioritats del PSC per al Ripollès

RIPOLL
POlÍTICA

La CUP-Defensem la Terra reclama més aigua per a la pagesia

GIRONA

Cañigueral (ERC): “Hem reduït un 30% les llistes d’espera a l’àmbit de la salut”

SANT FELIU DE GUÍXOLS
ELECCIONS 12-M

El PP gironí ofereix mà dura contra okupes i multireincidents

GIRONA
POlÍTICA

Vergés: “La força del municipalisme de les comarques gironines serà clau per recuperar el bon govern ”

BANYS i PALALDÀ