Un POUM a la corda fluixa
El govern de Canet aplaudeix el nou accés previst a la C-32 mentre es manté el rebuig ciutadà a l’obra
Agbar continuarà gestionant la xarxa d’aigua fins que no es decideixi quin model s’imposarà
El controvertit semàfor a l’avinguda del Maresme finalment serà una realitat aquest mateix any
Galleda d’aigua freda per als interessos urbanístics de Canet de Mar. Si el maig del 2023 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sentenciava en contra del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) en entendre que el text no recollia suficientment la perspectiva de gènere i la protecció dels col·lectius socialment vulnerables, aquest mes de març passat el Tribunal Suprem (TS) va inadmetre el recurs de cassació que havia presentat l’Ajuntament considerant que la competència per jutjar sobre aquesta normativa correspon al TSJC. Ha trigat vint mesos. Ara només queda pendent que el mateix TSJC resolgui el recurs interposat per la Generalitat en el mateix sentit perquè la sentència sigui ferma. I les expectatives no són massa bones per a un consistori que ha optat per la prudència i deixar en espera els diversos desenvolupaments previstos, com ara el que correspon al gran solar que hi ha al peu de la carretera N-2, on hi havia d’anar una àrea comercial i habitatges, o l’espai destinat a la construcció de l’edifici del segon institut. En el pitjor dels casos, tal com reconeix l’alcalde, Pere Xirau, s’haurà de tornar a començar tot el procés d’elaboració del POUM “i sense la garantia que el nou redactat s’adeqüi a les exigències del tribunal, perquè la sentència no entra a especificar per què el concepte de gènere i de protecció dels col·lectius socialment vulnerables no estaven prou recollits”.
Paral·lelament, un altre dels debats que ha saltat a l’opinió pública correspon a la construcció dels nous accessos a l’autopista C-32. Mentre que des de l’Ajuntament es veu amb molt bons ulls que s’habiliti un segon accés per descongestionar de vehicles l’únic que hi ha ara i afavorir la mobilitat interior, les veus discordants, reunides sota la coordinadora Preservem el Maresme, alerten que darrere de l’actuació hi ha la voluntat de “trinxar el territori”. Ho argumenten assenyalant que en un tram de 3,6 quilòmetres acabarien coexistint tres sortides i entrades, sumant la que ja existeix a Sant Pol de Mar. De fet, aquest Ajuntament ha estat el primer de votar de manera unànime en un ple el rebuig a les obres previstes pel Departament de Territori i que també l’afecten. La darrera de les convocatòries d’oposició per fer visible el problema es va fer fa poques setmanes, amb una manifestació que es va desplaçar fins al punt on hi ha previst fer el nou accés. Hi van participar un parell de centenars de persones i la coordinadora ja ha alertat de més accions.
Les ocupacions es mantenen
A principis d’any es posaven xifres a una de les majors preocupacions en matèria de seguretat que arrossega l’Ajuntament de Canet. En aquell moment, al municipi hi havia 34 immobles ocupats i 3 d’ells eren naus industrials abandonades. Una situació que s’agreuja perquè sovint en aquests casos també hi ha problemes de convivència amb el veïnat. L’alcalde destaca que, malgrat els esforços constants per aturar aquest fenomen, la particularitat del municipi, amb ocupacions en espais industrials, dificulta encara més la tasca policial. La reclamació perquè hi hagi canvis legislatius que facilitin els desallotjaments no arriben i mentrestant el consistori actua en diferents àmbits, com ara treballant en expedients que confirmin que els espais ocupats no poden ser habitables per les condicions insalubres que presenten i que justifiquin fer fora la gent que hi viu per motius de seguretat. En qualsevol cas, però, es tracta de processos que avancen molt lentament. Des de l’oposició, el PSC, com a grup principal, defensa que cal una resposta més ferma davant un fenomen que no para de créixer i considera que la reacció del consistori fins ara ha estat tèbia.
D’altra banda, fa un any el govern quadripartit format per Canetencs, ERC, Junts i Som Canet va anunciar que l’actual gestió del servei d’aigua potable amb l’empresa Agbar finalitzava el juny d’aquest 2025 i que s’havia decidit rescindir el contracte després de vint anys. L’opció que va semblar que prenia més força era la municipalització del servei, agafant com a exemple altres municipis veïns on l’experiència ha estat satisfactòria. Dotze mesos després, però, l’Ajuntament s’ha vist obligat a allargar la concessió amb l’empresa perquè encara no s’ha decidit quin sistema s’acabarà fent servir. L’alcalde precisa que el consistori ha trigat a disposar d’un pla director de l’aigua –que s’ha treballat amb els tècnics municipals– perquè prengui el pols a la xarxa i determini quin és el sistema més efectiu que li cal a Canet. Al municipi, dels 60 quilòmetres de canonades en total, més del 45% tenen més de 45 anys, fet que afavoreix els problemes de fuites i que demana una inversió molt important tant en manteniment com en substitució.
Coincidint amb l’equador del mandat, l’equip de govern de Canet va voler retre comptes amb la ciutadania presentant el balanç de compliment del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i del Pla d’Acció Immediata (PAI) corresponent al 2024. En el primer dels casos s’ha arribat al 53% de l’assoliment dels projectes i serveis previstos i en el segon el percentatge s’enfilava al 89%. En aquest cas, es destacava com a propostes destacades la compra de la Rectoria Vella, la instal·lació dels semàfor a l’N-2 davant del càmping El Globo Rojo, la millora de les instal·lacions del camp de futbol municipal –amb l’esperat canvi de la gespa artificial inclòs–, l’inici dels pressupostos participatius o la creació del Consell de la Gent Gran. A la cartera de temes pendents per desenvolupar aquest 2025 hi ha, entre altres, la creació d’un cens de pisos buits, l’adequació de la plaça de Manent per fer-hi un aparcament, l’habilitació d’un nou espai poliesportiu per ampliar les pistes d’entrenament per a les entitats esportives i la instal·lació d’un nou semàfor també a l’N-2. En aquest cas, però, es tracta d’una antiga reivindicació dels veïns i veïnes de l’avinguda del Maresme per obtenir una millor connectivitat amb el centre del poble i la zona comercial. El vistiplau final del Departament de Territori ha superat les reticències inicials del govern local.
