La tercera cimera contra la corrupció proposa una llei electoral i regular els ’lobbies’

La tercera cimera contra la corrupció celebrada al Parlament aquest dimecres ha acabat amb quatre grans acords entre les entitats socials i ciutadanes, les institucions i els organismes de control. Així, s’ha proposat l’elaboració d’una llei electoral pròpia, que inclogui el finançament dels partits polítics, una llei de lobbies i grups d’interès, la regulació del finançament públic dels mitjans de comunicació i la regulació de la direcció pública professional.

Molts dels acords ja s’arrosseguen de les anteriors dues cimeres. De fet, de la segona cimera, celebrada el 2022, només s’han complert 3 dels 17 acords. Es tracta de la millora de la transparència en la contractació pública, la prohibició a l’administració pública de contractar professionals o empreses condemnades per corrupció o finançament il·legal de partits, i l’avaluació de l’aplicació de l’estratègia contra la corrupció.

Algunes de les altres qüestions sobre les quals hi hagut entesa, avui, són l’aprovació de la llei d’alertadors, consensuada el 2018 i que ha decaigut dos cops per avançaments electorals, o incrementar els recursos per lluitar contra el frau i la corrupció a l’Oficina Antifrau i l’Agència Tributària.

La presidenta de l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció (O3C), impulsor de les tres cimeres, Itziar González, ha dit que la trobada ha començat amb un regust “agredolç”, per l’incompliment de 14 dels 17 acords de fa tres anys. No obstant això, ha elogiat el compromís del president del Parlament, Josep Rull, que ha intervingut a l’inici i s’ha quedat a tota la reunió.

Per això, les entitats i la cambra han acordat que cada sis mesos se celebrarà una reunió entre l’O3C i els grups parlamentaris per comprovar el grau de compliment de les reformes legals proposades. De fet, González ha proposat que el “mur institucional” contra la corrupció també inclogui les entitats ciutadanes impulsores de la cimera.

La vocal de l’O3C Montse Perals ha dit que les 1.300 hores de treball dels voluntaris de 80 organitzacions “posen davant del mirall” els polítics. Perals també ha constatat que els alertadors demanen una major protecció perquè no recaiguin només sobre ells les conseqüències “econòmiques i mentals” de denunciar les males praxis. “No hem de deixar que la lentitud burocràtica es transformi en corrupció”, ha reclamat.

Durant la inauguració, González ha constatat el seu “desconcert” davant la tolerància cap als comportaments corruptes, especialment per part del jovent. A l’acte hi han assistit representants de PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP, però no de PPC, Vox ni Aliança.

González ha demanat als polítics que, si no poden anar “més enllà” per qüestions de temps, de dedicació o per temes “humans”, que avisin l’Observatori. Ha garantit que des de l’ens estan a disposició d’entendre-ho i de buscar altres maneres per tirar endavant el procés contra la corrupció. També ha insistit a promoure la cultura de la integritat i parlar de cultura política.

Per la seva banda, durant la inauguració, el president del Parlament, Josep Rull, ha advertit que la corrupció és “nociva” per a la democràcia i la prosperitat del país. Ha insistit que les males praxis impliquen sobrecostos en la provisió de béns i serveis, que fomenten el clientelisme, i trenquen el principi d’igualtat. A més, ha alertat que la corrupció perjudica els col·lectius més vulnerables i corca les bases morals del país i els valors sobre els quals cal fomentar les institucions pròpies.

En aquesta tercera cimera hi han participat una vuitantena de representants d’entitats i organismes com la Generalitat, l’Agència Tributària de Catalunya, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, l’Oficina Antifrau i les sindicatures de Greuges i de Comptes, a més del PSC, JxCat, ERC, Comuns i CUP. Dels signants del pacte hi havia sindicats, l’ANC, col·legis professionals, la CONFAVC, Novact, Òmnium, Oxfam, Sabadell Lliure de Corrupció, la Taula del Tercer Sector o Xnet, entre altres.

Aquestes cimeres van originar-se el 9 de desembre del 2015, Dia Internacional Contra la Corrupció, establert per a commemorar resolució de Nacions Unides de la Convenció contra la Corrupció (UNCAC) al 2003. Aquell dia es va signar el decàleg del Pacte Social contra la Corrupció, punt de partida per anar concretant els continguts del Pacte Social Íntegre, resultat d’un extens treball de recopilació d’idees per lluitar contra les causes estructurals de la corrupció a través de successius processos participatius empesos per la societat catalana organitzada.

La signatura d’adhesió a aquell pacte social va comportar la constitució de l’Observatori Ciutadà Contra la Corrupció (O3C), que tot seguit va participar en la comissió d’estudi de mesures contra la corrupció i per la regeneració democràtica del Parlament, que va acabar amb unes conclusions que enumeraven fins a 245 mesures. L’O3C va prioritzar les mesures que van identificar-se com les més necessàries, contrastant amb la ciutadania aquestes prioritats segons el pacte social, i va organitzar el 2020 la primera cimera en seu parlamentària.