[D]
0
2 maig 2009 4.00 h

El renaixement de l'eurocambra

Després de les eleccions del juny es posaran en marxa un seguit de reformes que afectaran el funcionament del Parlament

Com passa cada cinc anys, quan s'acosten les eleccions al Parlament Europeu, la institució parlamentària es comença a moure i a fer passes per acostar-se als ciutadans, sobretot davant de sondejos com els que s'han conegut darrerament i que pronostiquen una abstenció de més del 60% en els comicis del dia 7 de juny.

En aquesta ocasió, però, les reformes endegades van més enllà del procés electoral i afectaran els mètodes de treball de la institució parlamentària i les retribucions. Els partits polítics europeus obtindran un nou model de finançament per a les seves campanyes i es posarà fi a les arbitrarietats i greuges comparatius que es produïen amb el sistema de retribució dels parlamentaris, que cobraven en funció del país de procedència. També els grups de pressió lobbyes estaran subjectes a nous requisits i un seguit de controls sobre les seves finances i estaran obligats a inscriure's en un registre públic.

La campanya del 7 de juny serà la primera en la història en què els partits polítics europeus rebran finançament per a les seves activitats. També a partir d'ara es poden crear fundacions polítiques d'àmbit europeu que complementaran els objectius dels partits polítics d'àmbit europeu com a nexe d'unió entre els ciutadans i les institucions comunitàries. Aquesta idea apareix precisament després de constatar que la comunicació sobre les polítiques europees i la participació ciutadana és molt limitada.

El finançament dels partits polítics europeus arriba des de les arques de la UE mitjançant el Parlament Europeu i actualment suposa uns 10 milions d'euros anuals que s'han de repartir entre els deu partits polítics que hi havia en la darrera legislatura: Partit Popular Europeu (PPE), Partit Socialista Europeu (PSE), Grup del Partit Europeu dels Liberals, Demòcrates i Reformistes (ELDR), Partit de l'Esquerra Europea (EL), Partit Democràtic Europeu (PSE), Aliança per a l'Europa de les Nacions (AEN), Aliança dels Demòcrates Independents a Europa (ADIE), Aliança Lliure Europea (ALE) i Demòcrates Europeus (DE).

7.665 euros de sou

De totes les reformes la salarial és potser la més impactant. A partir d'aquest mes de juny els nous eurodiputats guanyaran aproximadament 7.665 euros cada mes, amb què desapareix el sistema actual en què els eurodiputats cobren el mateix que un diputat del seu país d'origen, amb la qual cosa al Parlament Europeu hi ha tants sous diferents com estats a la UE. A partir d'ara el salari d'un eurodiputat serà equivalent al 38,5% del que cobra un jutge del Tribunal Europeu de Justícia. Els eurodiputats també pagaran impostos sobre la seva renda al pressupost de la UE, a banda del que els pugui exigir el seu país.

El nou estatut del diputat europeu modifica també el sistema de facturació de les dietes i estableix un sistema comú de pensions.

Amb relació al personal que col·labora amb els eurodiputats, els anomenats assistents, s'ha previst una reglamentació que entrarà en vigor a partir del juny, segons la qual es regularan els contractes d'aquest personal, que seran contractats i cobraran directament dels serveis del Parlament, tot i que els eurodiputats tindran llibertat per triar el seu personal i assignar-li les feines que considerin oportunes. Queda, però, totalment prohibit que a partir d'ara es contractin com a assistents familiars propers al parlamentari.

Pel que fa als grups de pressió, s'hauran de sotmetre a un codi de conducta i poden perdre la seva acreditació si no compleixen la normativa



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides