El desinterès per Europa es fa palès en l'alta abstenció dels comicis europeus
De totes les eleccions a què estem convocats, les europees són les que desperten menys l'interès dels ciutadans, i això es fa evident en la baixa participació. Amb tot, en els cinc comicis europeus en què ha participat l'Estat espanyol, els ciutadans espanyols han acudit més a les urnes que els seus veïns comunitaris.
En general, els votants de l'Estat espanyol no han mostrat gaire interès en les successives cites a les quals han estat convocats per triar els seus representants al Parlament Europeu i res fa preveure que aquesta tendència canviï diumenge que ve. De fet, hi ha qui augura que se superarà el rècord de l'abstenció, que fins avui ostenta l'última convocatòria electoral del juny del 2004, en què un 54,86 per cent dels ciutadans cridats a les urnes van quedar-se a casa. I el govern no és pas més optimista, ja que considera que un 45 per cent de participació ja seria un èxit. Si en general els espanyols acudeixen poc a les urnes, quan s'analitza l'abstenció per comunitats autònomes es descobreix que els més apàtics són els gallecs i els illencs, encara que en alguna convocatòria tampoc hem quedat enrere els catalans. Per contra, sembla que són els cantàbrics, els castellans (manxecs i lleonesos) i els extremenys els més interessats per Europa.
A l'Estat espanyol hi va haver molta participació en els primers comicis europeus (1987), potser per la novetat i per la coincidència amb les eleccions autonòmiques i locals. En aquella ocasió, set de cada deu ciutadans van exercir el dret a vot. Un entusiasme que va durar molt poc. Tot just dos anys després, el desinterès per la cosa europea ja es va fer notar i el percentatge dels que van acudir a les urnes va baixar fins al 54,71 per cent. Ja el 12 de juny del 1994, la participació va pujar al 59,14 per cent, encara que el fet que aquest mateix dia se celebressin eleccions autonòmiques a Andalusia va poder contribuir a aquest augment. El mateix va poder ocórrer cinc anys després, el 13 de juny del 1999, en què també es va produir una triple convocatòria –europees, municipals i autonòmiques– i la participació va arribar al 63,05 per cent. No hi va haver coincidència el 2004 i, una altra vegada, l'abstenció va superar la participació, amb un 54,86 per cent d'electors que es van estimar més quedar-se a casa. Només en una ocasió, en la primera cita europea, la participació ha estat major que en uns comicis generals, en els quals l'afluència a les urnes ha oscil·lat entre un mínim del 68,04 per cent i un màxim del 79,97 per cent.
