Transició nacional cap a l'estat propi
HISTÒRIC Convergència es compromet a treballar per la construcció de l'estat català en la ponència del congrés després d'un debat intens desencís Defensa que el projecte compartit amb Espanya no garanteix la viabilitat del país
La transició nacional d'Artur Mas avança cap a l'estat propi. CDC va consagrar ahir el seu gir sobiranista fent una passa endavant històrica: assumint que el partit treballarà per promoure “el debat en el si de la societat per tal de construir l'estat propi que ens garanteixi la pervivència com a nació”. Així ho recull la ponència estratègica que el congrés aprovarà avui, com a colofó final d'un conclave centrat en la discussió de l'horitzó nacional del partit. El redactat final és fruit d'un debat intens i de la transacció del centenar llarg d'esmenes independentistes que havien presentat nombrosos delegats i, sobretot, la JNC. Si el modernisme i el noucentisme assimilaven Catalunya a la nació, sosté CDC, “el catalanisme sobiranista del segle XXI ha d'actuar amb actitud d'independència” i ampliar la idea de Catalunya-nació a l'estat propi. Per primer cop en aquest congrés, durant la tarda els delegats van omplir amb crits d'independència la sala del ple.
Aquesta clarificació de llistó nacional no té precedents a Convergència. Arriba després de la constatació que l'intent autonòmic ha fracassat. El full de ruta sentencia que l'Estat espanyol ha demostrat, “en tres dècades constitucionals, que les carències congènites i les sobrevingudes afecten la seva viabilitat com a projecte compartible”. L'intent de trobar l'encaix espanyol, que va encapçalar Jordi Pujol durant 23 anys com a president del govern de la Generalitat, s'exhaureix. “El catalanisme polític té dificultats per explicar les raons per continuar destinant esforços a un propòsit que apareix com a inassolible”, argumenta la ponència. La solució és l'estat: “És una eina potent per poder desplegar la nació en bones condicions”, conclou.
Els convergents han prioritzat el concepte d'estat propi i releguen en importància el d'independència. El full de ruta, no obstant això, també parla d'actuar amb “actitud d'independència”, en una paràfrasi de l'expressió més emblemàtica de l'últim discurs de l'expresident Pujol a Esade. Un cop assumit l'estat propi, ara aspiren a convertir-lo en bandera de la majoria dels catalans.
El partit d'Artur Mas té clar que no podrà tirar endavant el seu projecte nacional si no té un suport social ampli. No només no vol perdre pistonada a les urnes, sinó que el nou president de CDC també ho és del país i gestiona la crua quotidianitat. La direcció i les bases de CDC són clarament sobiranistes, però les enquestes indiquen que l'electorat que ha catapultat Mas a la plaça de Sant Jaume està més dividit. Potser per això Mas acompanyava la desinhibició de dirigents com ara Felip Puig i Francesc Homs amb una crida a mantenir-se com el primer partit del país.
I encara més: mentre Homs –l'artífex de la ponència estratègica– expressava el seu convenciment que “molt aviat hi haurà un govern amb un portaveu que podrà parlar en nom d'un estat propi”, Mas feia malabarismes amb el llenguatge, parlant de futures fornades de dirigents de CDC: “Tinc l'esperança que la Catalunya que ells han de dirigir sigui una Catalunya plena que pugui protegir els seus destins d'una manera pròpia.” Convergència va avançar en la definició del seu projecte polític, però no està disposada a renunciar al seu caràcter de pal de paller del catalanisme.
En la reivindicació política dels pròxims mesos de CiU i el govern hi ha el pacte fiscal. La primera parada de la transició nacional és la reclamació d'un model de finançament propi que permeti la recaptació de tots els impostos. En cas que el projecte fracassi, la ponència marca destí final, però no en concreta les estacions següents.
El pacte fiscal: la clau de la caixa
Durant el debat de la ponència titulada La transició nacional també es va negociar una esmena de la JNC que pretenia fixar els límits del pacte fiscal. El text definitiu estableix que la base del model és obtenir “la clau de la caixa”. És a dir, la recaptació de tots els impostos “generats a Catalunya” a través de l'Agència Tributària de Catalunya. Es tracta d'un model que hauria de sortir del sistema de règim de finançament comú que estableix la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes.
El redactat també estableix que el límit de la contribució a la solidaritat amb la resta de territoris de l'Estat s'ha de fixar “en una franja que no comprometi la cohesió social ni la competitivitat del país”. El contingut és similar al de les conclusions de la comissió del pacte fiscal pactades amb ERC i ICV-EUiA al Parlament.
