Política

París endureix el discurs de la guerra global

L'anunci dels atacs i el ‘modus operandi' dels terroristes recorden els atemptats del novembre a la capital francesa

Com ja va fer després del 13-N, el govern francès desplega més agents i demana unitat a Europa

“Amb els atacs
de Brussel·les,
tot Europa ha estat colpejada”

“Estem en guerra”, va declarar ahir al matí el primer ministre francès, Manuel Valls. Des de la nit dels atacs del 13 de novembre a París, el mot guerra s'ha convertit gairebé en un afegitó omnipresent cada cop que Valls i –en menys mesura– el president, François Hollande, es refereixen a l'amenaça terrorista en què es troben en aquest moment França i Europa.

El cap de l'executiu francès sortia d'una reunió d'emergència al Palau de l'Elisi amb el president i amb els ministres de l'Interior, Bernard Cazeneuve; de Defensa, Jean-Yves Le Drian, i d'Afers Estrangers, Jean-Marc Ayrault, després de confirmar-se que l'aeroport i el metro de Brussel·les havien estat objecte d'atacs. Minuts després del missatge de Valls, era el torn de Cazeneuve, que va anunciar el desplegament de 1.600 policies i gendarmes a les fronteres franceses, així com per protegir les infraestructures aèries, marítimes i portuàries del territori estatal. Prop de 400 efectius van ser mobilitzats gairebé de manera immediata a la regió de París per reforçar la seguretat als aeroports Charles de Gaulle i Orly, i a estacions de tren i metro. La forta presència policial es va poder sentir des de bon matí a la capital francesa, amb carrers tallats, i combois de desenes de furgons deixant-se veure en diversos punts de la ciutat.

La reacció del govern ahir va ser l'esperada, gairebé un acte reflex en un país colpejat recentment pel terrorisme, però no per això va deixar de sentir-se com un déjà-vu dolorós a França. El mateix que va passar un parell d'hores abans, és clar, amb els anuncis que arribaven des de Brussel·les. Primer, la confirmació d'atacs simultanis; després, la informació de la fiscalia belga, segons la qual una de les explosions a l'aeroport era obra previsiblement d'un kamikaze. Les dues informacions assenyalaven el mateix modus operandi que el 13 de novembre va posar fi a la vida de 130 persones a París.

El dispositiu d'alerta de seguretat a França fa prop d'un any i mig que està
en marxa, des d'un parell
de mesos abans dels atacs de Charlie Hebdo. Tot i aquest primer cop, que el gener del 2015 es va cobrar la vida de 17 persones, el punt d'inflexió es va viure la nit del 13-N. Després dels atacs, a mitjanit i davant de la sala Bataclan, epicentre del bany de sang, Hollande va adoptar definitivament la línia dura del seu primer ministre, i va activar l'estat d'emergència. Aquella nit es va decidir mobilitzar 3.000 militars només a París, ja fortament militaritzada des del gener.

Poc després, amb la retòrica de guerra plenament incorporada al vocabulari, el president va proposar una reforma constitucional que s'està tramitant i que pretén, ras
i curt, incorporar a la carta magna les prerrogatives que l'estat d'urgència atorga a les autoritats en situació d'emergència. En són una mostra els sis milions de controls que s'han fet a les fronteres franceses en quatre mesos, a més de 3.336 batudes, 344 detencions i 290 confinaments. Tot plegat, sense ordre judicial.

El rastre belga

L'endemà de la matança del novembre, entrava en escena Brussel·les, i especialment el barri de Molenbeek. S'hi van detenir cinc persones, en una operació policial lligada als atemptats de la nit anterior, i els dies posteriors van deixar imatges sense precedents a la ciutat, amb batudes constants a la recerca de còmplices, avisos de les autoritats de l'amenaça de nous atemptats i recomanacions a la població de quedar-se a casa. L'escena, inèdita llavors en una ciutat europea, s'ha repetit diverses vegades en els darrers mesos, tant a la regió de París com als territoris belga i alemany. Però enlloc amb tanta intensitat com a Brussel·les.

Mentrestant, Salah Abdeslam, l'únic gihadista del 13-N que havia escapat i habitant de Molenbeek, ja s'havia convertit en el fugitiu més buscat d'Europa. El transcurs de la investigació, que va acabar amb la seva detenció divendres passat, va posar en evidència la descoordinació en el si de la Unió Europea (UE). La mateixa que ha deixat que es gangreni la crisi dels refugiats davant la inacció i la divergència col·lectiva, i la mateixa que va permetre, sense anar més lluny, que Salah Abdeslam travessés la frontera francobelga just després de perpetrar els atemptats.

Amb la boca petita, suavitzant la crítica atès el dolor del moment, Cazeneuve hi insistia ahir: “Cal incloure amb urgència en els debats del Parlament Europeu el PNR [un registre de passatgers dels avions que circulen en cel europeu], i la necessitat de crear una força europea que lluiti contra la documentació falsa amb els millors especialistes de cada país, per tal d'actuar a les fronteres exteriors de la Unió Europea com més aviat millor.”

Estigui o no en guerra, quatre mesos més tard
del fatídic 13 de novembre, la barbàrie terrorista va tornar a ressonar al continent. Aquest cop al seu cor, només dos dies després que el ministre d'Afers Estrangers belga expliqués que Abdeslam planejava “alguna cosa” a la capital europea. “Amb els atemptats de Brussel·les, tot Europa ha estat colpejada. L'objectiu era Europa”, va llançar ahir Hollande.

“Bèlgica ha estat ingènua”

El ministre de Finances francès, Michel Sapin, es va desmarcar ahir amb unes dures declaracions cap a les autoritats belgues. Sapin va criticar la classe política del país on s'ubica la capital de la UE assegurant que havien “pecat d'ingenus” per haver deixat créixer el bastió islamista de Molenbeek, el barri de la capital de Brussel·les d'on provenien diversos membres del comando responsable dels atacs del novembre a París. “Quan un barri corre el perill del comunitarisme, cal actuar”, va continuar el titular de Finances francès. “Crec que hi ha hagut una falta de voluntat, potser amb bones intencions, potser amb el sentiment que, per afavorir
la integració, cal deixar que les comunitats es desenvolupin.” Una solució que, segons va assegurar, França ha pogut comprovar que no funciona, perquè fomenta la falta d'integració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Artadi replica a Junqueras que és “poc coherent” que ERC “veti” part de l’independentisme a la taula de diàleg

BARCELONA

Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig demanen la recusació de dos dels nous magistrats del TC

BARCELONA

ERC i PSOE s’acosten en la llei de l’audiovisual en ple clam de les estatals pel greuge

madrid

JordiSànchez admet que no té clar el camí cap a la independència

GIRONA

Alemanya s’afegeix a la vacunació obligatòria

Berlín

Volen 20 mesos d’inhabilitació per a Torrent

barcelona

El Suprem dels EUA s’inclina per limitar l’avortament

Saint Louis

Borrell nega cap informe de Puigdemont i la trama russa

BARCELONA

La justícia europea vincula rebre fons a l’estat de dret

BRUSSEL·LES