Política

Hongria i Polònia veten el fons de recuperació

Refusen condicionar els ajuts al respecte a l’estat de dret

El bloqueig retarda encara més l’arribada dels diners

Hongria i Polònia bloquegen la posada en marxa del fons europeu de recuperació per la seva vinculació amb l’estat de dret. Tal com havien avisat des de feia setmanes, tots dos governs van vetar ahir una de les peces clau per engegar les ajudes especials per afrontar la crisi de la Covid-19. Un moviment que amenaça de retardar encara més la pluja de diners europeus que, fins ara, s’esperava per a mitjan 2021.

En concret, Budapest i Varsòvia s’oposen a l’augment dels recursos propis de la Unió Europea (UE) necessari per emetre el deute que permetrà finançar el pla. No ho van fer perquè hi estiguin en contra realment, sinó perquè rebutgen que el fons de recuperació es vinculi al respecte per l’estat de dret.

L’eurocambra i els estats van acordar fa un parell de setmanes la inclusió d’aquesta condicionalitat al paquet econòmic. Aquesta decisió es pot ratificar amb una majoria qualificada dels 27 països membres de la UE. En canvi, la modificació dels recursos propis requereix el vistiplau unànime de tots els socis. Per això, els governs hongarès i polonès han vetat aquesta peça clau del paquet anticrisi. “Hongria ho ha vetat, com ja va advertir el primer ministre Viktor Orbán, perquè no podem donar suport al pla en la seva forma actual”, va assegurar ahir el seu portaveu, Zoltan Kovacs, per qui el pla econòmic que hi ha sobre la taula és “contrari” a l’acord polític dels líders europeus del juliol.

De fet, els 27 van poder arribar a un pacte a l’estiu perquè es va eliminar la clàusula d’estat de dret. En les posteriors negociacions per concretar els detalls de l’instrument, l’eurocambra i els estats hi han colat un mecanisme menys estricte, però que tampoc ha agradat a Polònia i Hongria. Aprofitant la segona onada de la pandèmia, aquests dos socis pressionen ara per eliminar o rebaixar les exigències sobre l’estat de dret.

La UE s’encamina cap a una nova crisi si no supera aviat aquest escull. Dijous els líders europeus preveuen reunir-se per videoconferència per parlar sobre la Covid-19, però, veient les dificultats per activar el fons de recuperació, podrien debatre aquesta qüestió per desencallar-ne l’aprovació definitiva.

Fins que les capitals no certifiquin l’augment dels recursos propis, no es podrà enviar als parlaments dels estats perquè l’aprovin, un pas que trigarà uns tres mesos i que també és imprescindible per a la posada en marxa del fons.

Fins ara calculaven que la ratificació parlamentària estaria llesta al juny i que la Comissió començaria a emetre bons per finançar el fons l’estiu del 2021. Per tant, confiaven que les ajudes europees arribarien la segona meitat de l’any que ve. Governs com el de Pedro Sánchez compten amb aquests diners per als seus pressupostos del 2021, però l’enrabiada d’ahir de Polònia i Hongria podria fer saltar pels aires aquests plans.

Per això, a Brussel·les veuen amb preocupació l’actitud dels socis de l’est. L’eurocomissari de Pressupost, Johannes Hahn, els va reclamar ahir que “assumeixin responsabilitat política” per desbloquejar els ajuts. “No és una qüestió d’ideologies, sinó d’ajudar els ciutadans en la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial.”

LA FRASE

Orbán [primer ministre hongarès] pren com a ostatge tota la UE
Rasmus Andresen
EURODIPUTAT DEL GRUP DELS VERDS- ALIANÇA LLIURE EUROPEA


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.